Jo t´ensenyo, amiga meva

Un relat de: Bonhomia

Jo t´ensenyo, amiga meva
que aquest somni és fals
com aquesta gran estrella
que il.lumina des de dalt,
doncs la llum que ens penetra
és com terra, cel i mar,
com els elements que ens venen
els científics del món real.

Però com entendre´ns, criatura,
amb llenguatges d´amor salvatge,
si som tan lluny l´un de l´altre
i tu estàs tan adoctrinada
per la realitat, enemiga dura,
que de dia i nit en tot es camufla.

Et cerco, desolat;
t´estimo, desenganyat,
doncs no sóc al pou de las flors
que banyen el teu amor,
per connectar el meu desig,
per connectar dos destins.

Comentaris

  • Un altre comentari[Ofensiu]
    filladelvent | 19-02-2006

    Però com entendre´ns, criatura,
    amb llenguatges d´amor salvatge,
    si som tan lluny l´un de l´altre
    i tu estàs tan adoctrinada
    per la realitat, enemiga dura,
    que de dia i nit en tot es camufla.


    M'agrada l'ambient que crees en aquesta poesia. M'ha recordat a la meva "Els dos angles de la nit" pel que fa a tema.

    -Filladelvent-

  • No crec[Ofensiu]
    Melcior | 26-10-2005 | Valoració: 9

    que et mereixis tenir un sol relat
    sense comentar, pèro tu tranquil
    que tot arrivará,
    Endavant.
    Melcior.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514884 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.