Jo no guillo

Saps? No duc res, res de res, ab-so-lu-ta-ment res sota l'abric luxós (et fa luxuriós?) i estufat que m'aporta tanta es-cal-foooooooohhhooor. M'ajuda a estar ben CALENTA. Quin regalàs m'has fet! Ben CALENTA. Lenta per assolir l'uuuuummmm ummmmm ummm, ja ho saps, no ho sóc gens, gens ni mica. Corro (em ídem) i volo i amb mi et faig desfer de plaer. Com em mires, regalimant un quintar de bava, a punt de treure'm la peça. Abans, però, acarona, acarona la meva segona pell, caríssima, que m'has comprat perquè tinc un preu tan gran, quin regalàs! Com repèl el fred i jo a dins cremant. Va, posem música adient i xingada toca, reietó.

***

Fan el que ella disposa, mana. Ell la despulla de tantes despulles: guineus àrtiques cosides, considerades producte, criades en un reducte de dolor i finalment mort. Al coll, amb el cap treballat per taxidermista, el rostre d'una de nosaltres expressa amb la mirada, postissa però acusadora, la opaca misèria de la frivolitat humana.' Jo no guillo', cargolada per obligació, manté la dignitat animal mentre aquells dos copulen involutivament com bèsties.