Ja sé perquè et voldria enamorar !

Un relat de: Romy Ros
Ja sé el perquè et voldria enamorar,
el perquè voldria que m'enamoressis...
"Ni que només fos...per sentir el frec d'una presència, d'una carícia.
Ni que només fos...pel suau lliscar del temps perdut al teu costat.
Ni que només fos...perquè sentissis com t'he enyorat.
Ni que només fos...per viure junts l'amor ! " (Lluis Llach)

Ni que només fos...perque recordessis una tenda de campanya al juliol'82,
al Pirineu ’83 i Al-Andalus’84.
Ni que només fos…perque no oblidessis:
una Grècia plena d'història amb dos turistes enamorats,
una Holanda d’enginyers que descubriem embaladits, un Paris de bohèmia amb uns amics, uns pares primerencs, uns parcs temàtics divertits amb uns infants il.lusionats, una Venècia d’hivern i una Roma eterna!
Ni que només fos per tot això…REPETIRIA! … El dolç plaer d’enamorar-te!

Romy Ros, maig 2012
(Aquest escrit s’ha d’acompanyar amb la cançó de Llach “Cant de l’enyor”)

Comentaris

  • a tots els comentaristes...[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-10-2012

    moltes gràcies pels comentaris perque aquest poema d'amor sí que realment traspua una profunda tristesa més enllà de les escenes vitals...Publicar-ho em permet superar el dolor de la terrible solitud que he patit en moments que creia guanyats al temps. Ara sé que només puc respondre pels meus sentiments i mai posar la mà al foc per ningú!! Però la vida és sàvia i, encara que a voltes sigui injusta, ens sap enfortir!!

  • Hola Romy ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-10-2012

    Una declaració d'amor deliciosa tot fent un recorregut pels llocs i situacions que deixaren en tu una profunda empremta.
    Una abraçada, Romy !
    M'alegra molt tornar a veure't per aquí.

  • Els camins[Ofensiu]
    Joan Rovira | 13-10-2012

    A la vida ( com quan anem a la muntanya) triem els camins que ens semblen més bonics.
    De vegades ens mostren paisatges encisadors, i ens porten a una font d’aigua fresca per calmar la set. D’altres escollim el camí més llarg però no per això menys bonic i ple de sorpreses. També agafem camins que no ens porten gaires alegries. El paisatge és monòton, no hi trobem cap font, cal fer un gran esforç per caminar-hi i ens acaba fent defallir. A les hores pensem que ens hem equivocat i ens culpem de no haver agafat el camí correcte.
    Quin és el camí correcte?
    Tots els camins ens ensenyen alguna cosa, i ens fan créixer com a persones. De tots ells traiem experiències de vida.
    Més tard, un cop descansats de caminar. Seiem a la vora del foc protegits del fred i el vent. I tot prenent un beuratge calentet. Rememorem totes les vivències. I encara que enyorem alguns dels camins. Ens queda la satisfacció d’haver-los caminat.
    Hi ha molts camins per descobrir. Només cal que després de l’experiència dels altres. Ens omplim la motxilla amb els útils necessaris per caminar-los sense por.
    No oblidis les coses boniques, però no deixis de descobrir totes les que hi ha al teu voltant.

  • Molt dolor traspues[Ofensiu]
    Mena Guiga | 12-10-2012

    I cal alliberar-lo. Escriure és una manera, una bona manera. Comunicar. Tots passem per tràngols i el de l'amor i enamorar-se n'és un.
    Voldria dir-te que no visquis en el passat -gaudeix-lo sense tancar-t'hi- i que sempre hi ha un tros de cel blau que es pot buscar. Hi ha més persones.

    Una abraçada. Jo sóc del 66 i tinc dos adolescents (bé, amb quasi vint i vint-i-dos potser ja passen) i un nen ...i també escric.

    Mena

  • Cant de l'amor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-10-2012 | Valoració: 10

    Un magnífic cant a l'amor, a l'amor viscut i valorat, als records que deixen els punts suspensius de l'amor, a l'olor de l'amor que fa girar el nas, a aquella mirada en aquell lloc concret, un cant a la vida, a l'amor i a l'agraiment dolç. M'ha encantat llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

459 Comentaris

68423 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!