Itaca

Un relat de: ITACA

Sera per que no crec en la felicitat, sera per que tinc algo millor, aquella terra llunyana anomenada Itaca .Sempre he somiat en caminar per els seus carrers de poble amb fragancia costanera, amb cançons de nens juganers amb postes de sols que mai tenen un final.
On son les penes amargues, amagades darrere les palmeres rialleres ?
Veig amors estesos a la platja rodejats de sorra sol i sentiment, a la vista són les gents que com jo estimem l'Itaca, aqui residexen els nostres somriures, els amors eterns, els cels blaus d'estiu, aventures de canalla ingenua, abraçades calides somnis cumplits.
I que fas buscant camins perduts quan saps que aqui tens un lloc ara i sempre ?
Aquesta nit agafare una barqueta platejada i viatjare cap a Itaca amic meu, junts recorrirem onades blanques, elles avisaran que la terra desitjada es llunyana però que la nostra esperança mai morira si somiem en arribar a Itaca.
Qui no vol perteneixer al lloc de la seva utopia , qui no vol tenir la sort del seu costat .
Jo preparare les maletes, agafare aigua salada del mar i demana-re al sol rajos calids per poder escalfar i donar un toc costaner a la terra, observare la lluna maternal i robare el seu encant per que aconsegueixi crear als amors.
Allà no som ciutadans no et pensis tu? només ens sentim orgullosos de coneixer un lloc com es aquest indret convertit en somni.
Els pirates arriben emocionats, i conten les mil aventures marineres succeides al dia, les nits d'hivern són profundes i pensen en declarar el seu amor a la primavera enamorada.
Quin vent mes suau i agradable es sent, quines muntanyes tan altes es veuen desde els núvols, quin ambient tan increíble es respira si sou vosaltres els que junt amb mi agafeu la barca fins a la somiada ITACA.

Comentaris

  • aquest món...[Ofensiu]
    Capdelin | 01-04-2005 | Valoració: 10

    ple de somnis, de llibertat, sense opressió ni males cares... on els sentiments no s´amaguen, es despullen i ballen vora el mar...
    un relat meravellós, ple de vocabulari poètic, de frases i expressions bellíssimes, immens... i ple també d´esperança i d´ales que t´animen a sortir de les presons negres de la vida falsa...
    m´ha agradat moltíssim i le trobat ric i engrescador... ja saps... ens trobarem ben aviat a... ITACA!!!
    un petonàs i una abraçada... amiga de l´ànima!!!!

  • Thalassa | 31-03-2005 | Valoració: 9

    superbèstia! m'has deixat ambla pell de gallina... tens una manera d'escriure encisadora... El fico als meus preferits per rellegir-lo.

    "... de vez en cuando la vida, nos sirve una copa..."

    "...y, talvez no tengamos más noches..."

    "... m'agrades quan t'amotines i pirateges nous vaixells per anar contracorrent..."

    Endavant!

    Thalassa

  • Oleeei![Ofensiu]
    Sareta_16 | 31-03-2005 | Valoració: 10

    Genial Clara carinyu!La teva estimada Itaca..algun dia hi anirem, d'acord?^^ Jo vaig amb tu on faci falta!Pq jo et comento els teus escrits pq són bons amor, són bonisims!Tenim molt per apendre, per això!:) No deixis mai d'escriure pq el món perdria una gran escriptora!M'ha molat nena, preciós com tots!;)

  • Un bon viatge es....[Ofensiu]
    AINOA | 30-03-2005 | Valoració: 10

    Hola macá.
    Quant jo tenia la teva edad també seguia quant venia a tarragona a fer concerts, a Lluis Llach.
    M'ha es fet enrecorda viatge a Itaca que es un tema preciós.
    El relat m'agradat molt i fins i tot, m'han agafat ganes de fer aquests viatge tant meravellós per aquells indrets tant bonics i que tant bé tu descrius.
    Una forta abraçada.

  • Tan sols...[Ofensiu]
    annah | 28-03-2005 | Valoració: 10

    llegint això... la meva ment i la meva ànima ja s'han transportat a Itaca. Aquest preciós lloc. La veritat és que sí. M'agradaria anar-hi.

    Està molt ben narrat i descrit amb molt i molt d'amor i dolcesa. Felicitats per escriure tan bé!!!

    Anna

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.