Cercador
Itaca
Un relat de: ITACASera per que no crec en la felicitat, sera per que tinc algo millor, aquella terra llunyana anomenada Itaca .Sempre he somiat en caminar per els seus carrers de poble amb fragancia costanera, amb cançons de nens juganers amb postes de sols que mai tenen un final.
On son les penes amargues, amagades darrere les palmeres rialleres ?
Veig amors estesos a la platja rodejats de sorra sol i sentiment, a la vista són les gents que com jo estimem l'Itaca, aqui residexen els nostres somriures, els amors eterns, els cels blaus d'estiu, aventures de canalla ingenua, abraçades calides somnis cumplits.
I que fas buscant camins perduts quan saps que aqui tens un lloc ara i sempre ?
Aquesta nit agafare una barqueta platejada i viatjare cap a Itaca amic meu, junts recorrirem onades blanques, elles avisaran que la terra desitjada es llunyana però que la nostra esperança mai morira si somiem en arribar a Itaca.
Qui no vol perteneixer al lloc de la seva utopia , qui no vol tenir la sort del seu costat .
Jo preparare les maletes, agafare aigua salada del mar i demana-re al sol rajos calids per poder escalfar i donar un toc costaner a la terra, observare la lluna maternal i robare el seu encant per que aconsegueixi crear als amors.
Allà no som ciutadans no et pensis tu? només ens sentim orgullosos de coneixer un lloc com es aquest indret convertit en somni.
Els pirates arriben emocionats, i conten les mil aventures marineres succeides al dia, les nits d'hivern són profundes i pensen en declarar el seu amor a la primavera enamorada.
Quin vent mes suau i agradable es sent, quines muntanyes tan altes es veuen desde els núvols, quin ambient tan increíble es respira si sou vosaltres els que junt amb mi agafeu la barca fins a la somiada ITACA.
Comentaris
-
aquest món...[Ofensiu]Capdelin | 01-04-2005 | Valoració: 10
ple de somnis, de llibertat, sense opressió ni males cares... on els sentiments no s´amaguen, es despullen i ballen vora el mar...
un relat meravellós, ple de vocabulari poètic, de frases i expressions bellíssimes, immens... i ple també d´esperança i d´ales que t´animen a sortir de les presons negres de la vida falsa...
m´ha agradat moltíssim i le trobat ric i engrescador... ja saps... ens trobarem ben aviat a... ITACA!!!
un petonàs i una abraçada... amiga de l´ànima!!!! -
Thalassa | 31-03-2005 | Valoració: 9
superbèstia! m'has deixat ambla pell de gallina... tens una manera d'escriure encisadora... El fico als meus preferits per rellegir-lo.
"... de vez en cuando la vida, nos sirve una copa..."
"...y, talvez no tengamos más noches..."
"... m'agrades quan t'amotines i pirateges nous vaixells per anar contracorrent..."
Endavant!
Thalassa -
Oleeei![Ofensiu]Sareta_16 | 31-03-2005 | Valoració: 10
Genial Clara carinyu!La teva estimada Itaca..algun dia hi anirem, d'acord?^^ Jo vaig amb tu on faci falta!Pq jo et comento els teus escrits pq són bons amor, són bonisims!Tenim molt per apendre, per això!:) No deixis mai d'escriure pq el món perdria una gran escriptora!M'ha molat nena, preciós com tots!;)
-
Un bon viatge es....[Ofensiu]AINOA | 30-03-2005 | Valoració: 10
Hola macá.
Quant jo tenia la teva edad també seguia quant venia a tarragona a fer concerts, a Lluis Llach.
M'ha es fet enrecorda viatge a Itaca que es un tema preciós.
El relat m'agradat molt i fins i tot, m'han agafat ganes de fer aquests viatge tant meravellós per aquells indrets tant bonics i que tant bé tu descrius.
Una forta abraçada. -
Tan sols...[Ofensiu]annah | 28-03-2005 | Valoració: 10
llegint això... la meva ment i la meva ànima ja s'han transportat a Itaca. Aquest preciós lloc. La veritat és que sí. M'agradaria anar-hi.
Està molt ben narrat i descrit amb molt i molt d'amor i dolcesa. Felicitats per escriure tan bé!!!
Anna
Valoració mitja: 9.8
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
143359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada