Intercanvi de papers

Una de les tàctiques habituals de l'agressor és convèncer a la víctima que és ella la que l'està agredint. Aquest argument és utilitzat de manera no verbal en el futbol: El jugador que clava una puntada de peu de jutjat de guàrdia al rival, entortolliga el seu cos amb l'agredit fins que tots dos cauen a la gespa. Llavors l'infractor simula una lesió proporcional a la contusió real de l'adversari. Aquest teatre confon sovint a l'àrbitre que dedueix, erròniament, o que l'agredit s'hi ha tornat o que ha estat una ensopegada fortuïta, pròpia del joc. En un cas l'agredit rep el mateix càstig que l'agressor i en l'altre la víctima veu com l'infractor ni tan sols rep una amonestació.

El "Manifiesto en favor de la lengua común", agrupament de totes les veus catalanòfobes conegudes i d'altres que surten de l'armari ple de naftalina per a l'ocasió, és un altre exemple clar de la perversitat d'aquesta cerimònia de la confusió. És esperpèntic afirmar que el castellà està perseguit a Catalunya quan, malgrat els esforços de la Generalitat, aquesta llengua s'està imposant com a vehicle de comunicació entre els habitants d'aquest país. Els factors que ho fan possible són variats: Dues onades d'immigració massives en els darrers cinquanta anys, deserció lingüística dels mateixos catalans, convenciment de que la nostra lluita és una causa perduda, la inevitable absorció d'un idioma poc estès per un gegant mundial com és el castellà... Resulta ridícul veure com els mateixos que haurien de protegir al feble, obligats per la U.N.E.S.C.O. i la Constitució espanyola, asseguren que l'idioma fort està perdent presència i signen manifestos defensant-lo com si ens trobéssim davant d'una llengua en perill d'extinció.

Entre els adherits a aquest pamflet anticatalà hi ha esportistes, polítics, periodistes i també escriptors. El més rellevant és, de llarg, Mario Vargas Llosa, que ja ha expressat la seva opinió sobre aquest tema en altres ocasions. Fa poc, en el fòrum de la web relatsencatala.cat es va obrir un debat apassionant sobre que s'hauria de fer amb els llibres d'aquests professionals de la ploma: Boicot, ignorar-los o seguir-los llegint com fins ara. Jo sóc partidari de separar la vida de l'obra i gaudir de l'esplèndida prosa de Vargas Llosa. Recordem que l'autor d'un diari molt conegut, català tanmateix i un dels millors escriptors que hem tingut mai no va ésser precisament un exemple de lluita a favor de Catalunya i la democràcia.