Infant de llàgrimes dolces

Infant de llàgrimes dolces
Perquè ploraràs avui ?
En la llunyania, deixant fora
Les nostres banderes el seu
Cor petit mira cap a un horitzó,
On la mare li explicà
que sempre que l’observes,
Es traslladaria al conte dels somriures amagats.
Infant de llàgrimes dolces
Que banyes els meus pensaments
En la teva vida, en les teves il•lusions.
I mirant aquell horitzó milers de vides
Com el nostre infant clamen somiar.

Infant de llàgrimes dolces,
Tanca els ulls i pensat en aquell indret
De sols mai dormilegues,
D’arbres que sempre et gronxaran
per les seves branques
Blanques amb aires de llibertat,
Tanca els ulls i eixuga’t les llàgrimes dolces
que et volen arravatar.

I els arbres i ell varen créixer
I les xocolatines amargues
van caure damunt el seu poble,
sobre les seves esperances.
I les llàgrimes dolces a partir d’aquell dia
Mullaren el rostre de milers de pares i mares
Acomiadant als seus fills fins al món dels somriures.
Ara la mare repenjada a la taula,
Recorda aquelles llàgrimes dolces del seu infant,
Sap que ell des de la llunyania,
Potser gronxant-se sobre la llibertat,
Li eixuga les llàgrimes per continuar endavant.

Infant de llàgrimes dolces,
Tanca els ulls i pensat en aquell indret
De sols mai dormilegues,
D’arbres que sempre et gronxaran
per les seves branques
Blanques amb aires de llibertat,
Tanca els ulls i eixuga’t les llàgrimes dolces
que et volen arravatar.