Inevitable, indefugible, ineluctable

A veure a qui li toca avui? Ah, sí! En Jordi Santacreu, el gerent de Gràfiques Santacreu. A tothom li arriba la seva hora. La gent em tem, però m'esquiva tant com pot. D'avui no passa. Li faré una visita i res podrà impedir que passem comptes ell i jo.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Quan arribo davant de l'edifici a on té el domicili l'empresa, les persones que en aquell moment passen pel carrer em miren amb temor, amb estranyesa. Tranquils! Avui no passaré per casa vostra. Demà? Qui ho sap? Reconec que el meu aspecte no és gens tranquil·litzador: La llarga túnica, la caputxa que no em deixa veure la cara, la dalla...Sí, reconec que un se sent poderós davant tota aquesta gent que pensa que algun dia no gaire llunyà (la durada del temps és relativa) li tocarà a ell. Un pessigolleig em recorre l'esquena quan imagino la cara de preocupació, de neguit, de terror dels individus fa poc altius, fatxendes, que feien clara ostentació de les seves riqueses, de la seva vanitat. Es creien segurs, invulnerables quan em creien lluny. A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí i no passarà gaire temps abans no rebin notícies meves.

Però avui li toca a en Jordi Santacreu. L'empleat de seguretat ja m'ha vist i ha parlat amb algú per l'intercomunicador. Quan entro per la porta principal tothom ja ha estat alertat. Els empleats em miren amb una barreja de temor i desconfiança. Abans de dir-li jo res, la secretària em diu que el Sr. Santacreu em rebrà de seguida i m'invita a esperar un moment en un còmode sofà. Hi ha la premsa del dia. Agafo un diari i el fullejo. Deixo el portafolis a terra.

Cada dia està més complicat això del cobrament de morosos...