Inescrutables però escrotables. [text no creat amb IA]

Un relat de: Joan Colom
Els designis del Senyor són inescrutables però escrotables: vull dir que sovint toquen l'escrot; els ous, vaja.

Abans de la pandèmia m'havien localitzat un tumor al ronyó dret, i en març del 2021 me'l van extirpar; el tumor, vull dir, no pas el ronyó. No va caldre recórrer a radioteràpia ni a químio.

Com tots els operats de càncer, cada sis mesos he de passar un control, no fos cas que s'hagués reproduït. A més d'una analítica de sang i orina, cada semestre alternen TAC amb ecografia.

Aquest estiu tocava ecografia i el resultat va ser negatiu, però, en comentar-li a l'uròleg que patia hematúria des de feia dos mesos, em van fer un TAC on s'apreciava indicis de neoformacions en el ronyó dret.

El procediment per confirmar el diagnòstic i, en cas positiu, fer la resecció dels teixits afectats, havia de ser per via endoscòpica i mitjançant bisturí làser. Però aquesta intervenció requeria interrompre, set dies abans, la medicació amb antiagregant prescrita per la meva cardiòloga, cosa que depenia del temps transcorregut des que m'havien implantat l'últim stent coronari —al relat "Stents" (10/03/2025) m'ocupo d'aquesta altra faceta de la meva precària salut—.

Havent passat més de sis mesos, ja es podia posar fil a l'agulla, així que em van citar per avui, 2 de desembre, a les tres de la tarda. El compte enrere no ha estat gaire anguniós, perquè també prenc antidepressius i ansiolítics: com veieu, el trípode mèdic en què descansa la meva ranquejant vellesa és Cardiologia + Psiquiatria + Urologia.

Ja a l'habitació de l'hospital, he hagut d'esperar dues hores. Precisament estava pensant que l'endemà ja hauria passat tot —la intervenció; la cua que pugui arrossegar és tota una altra història— quan he sentit que s'obria la porta i he pensat que era un zelador que venia a dur-me al quiròfan, però no: era l'uròleg que venia amb la mala notícia que una peça de l'instrumental mèdic s'havia trencat i que s'hauria d'ajornar la intervenció.

Torno a estar a casa, emprenyat com una mona. M'han d'avisar per telèfon per a la nova cita, que sembla que serà d'aquí a quinze dies. Llavors hauré de repetir els tràmits amb la mútua.

He estat en dejú de menjar i beure des de les set del matí. I a sobre, com que és dimarts, he perdut l'oportunitat d'anar al cine i veure dues pel·lícules per quatre euros.



Comentaris

  • Ànims![Ofensiu]
    llpages | 06-12-2025

    Un quadre de salut que, si és el teu, exigeix molta bondat per part del pacient. Estic convençut que compartir aquestes misèries del cos fa que agafis força i ànims per superar-les, ho dic bé? L'escriptura com a lenitiu per a un cos castigat, és clar que sí! Bones Festes, Joan!

  • L'escrot[Ofensiu]
    SrGarcia | 04-12-2025

    Un humor negre, negríssim. Contrasta molt la lleugeresa del tractament amb la seriositat del contingut. Que et lamentis per no haver pogut anar al cine és un cop de geni; amb comparació amb el que podia passar, això és insignificant.

    Trobo que hi tens molta tirada a explicar coses de la teva vida, per dramàtiques que siguin, cosa que la majoria evitem. També tens molta tirada a pujar relats molt sovint. M'agraden més els teus relats irònics on parles de coses inventades que els biogràfics, però ja se sap, cadascú fa el que li passa per l'escrot.

  • Autocorrecció.[Ofensiu]
    Joan Colom | 04-12-2025

    Estava començant a escriure un relat que durà per títol "En alemany o en anglès?", quan m'he adonat que el primer paràgraf del present era manifestament millorable: en lloc de
    "Els designis del Senyor són inescrutables però escrotables: vull dir que sovint toquen l'escrot; els ous, vaja."
    hauria de posar
    "Els designis del Senyor són inescrutables però escrotables: vull dir que sovint toquen l'escrot; el forro dels ous, vaja."