Indret d'encants

Tot ple de fang,
camino amb peus cansats.

Se'm cau la pell,
i el fang em penetra la carn,
fins a fer de mi una figura,
ballant, en moviment constant,
i ara tinc ales;
que perduda la condició
tot són flors i violes,
resseguint-me amb sensació
a les portes de l'amagatall
dels desterrats, agosarats,
malvats, ínfims perdedors ressucitats
en el cercle de meravelles
d'aquest encant
de racó de sucre,
on ens hem assecat, al forn,
i podem gaudir,
podem exprimir
tota relació amb la fantasia
per vessar-la sobre els nostres caps
intactes.

I ara mira'm:
veuràs com he mort,
que la meva sang no circula.

Però sóc al paradís,
amb música de piano de Schumann,
divertit amb tendres criatures
que han fugit com jo,
que buscaven aixopluc,
i aquí tot és festa inaudita,
també mai vista,
i és més: mai sentida
de cap de les maneres.

Som el fang que mai es desfà,
ni per calor ni per vellesa,
ara i aquí som immortals,
per obra del pont que atravessa
fins al cau de la joia juganera.