Cercador
Incident.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Després d'endreçar-ho tot a la cuina, es llevà la roba de carrer, es posà el batí i s'assegué davant del portàtil. Havia d'escriure un relat, d'entre 200 i 400 mots, sobre "emociona'm sense fer-me patir", ves quina collonada. Les paraules prohibides no constituïen cap problema i les obligades, "esclat", "abandó" i "anhel", les inclouria de forma expeditiva. Quant a la història, aquest cop no li caldria esprémer la imaginació: n'hi hauria prou a explicar el que li havia passat el dia abans, i així, a més d'un recurs per mantenir-se ocupat i allunyar pensaments negatius, que amb aquesta intenció es connectava cada dia a Relats en Català, n'obtindria un efecte catàrtic, que bona falta li feia després d'haver passat una nit gairebé insomne, sense parar de donar voltes a aquella vivència tan desagradable.
Tornava del cinema, de veure per dos euros "L'àvia i el foraster", tot pensant que era una pel·lícula amb més bones intencions que resultats, quan gairebé se li tirà al damunt una noia que anava caminant absorta en el mòbil i que a sobre tingué la barra d'increpar-lo, cridant-li "Miri per on va, iaio!". Hauria d'haver continuat, sense dir res, però no es va poder estar de contestar-li que ell circulava per la seva dreta. En mala hora, perquè la contrarèplica, encara més irada, fou "Mira, el vell xaruc: si encara voldrà tenir raó...!", abraonament al qual s'hi va sumar un noi que passejava el gos i que es va deturar, per afegir "Sí, ja me'ls conec jo, a aquests carcamals; sempre volen tenir l'última paraula i el que no tenen és educació!". Tant d'èmfasi hi va posar en l'estirabot, que el gos començà a lladruquejar, acostant-se al pobre home amenaçadorament.
Però el que més el dolgué fou que un veí de l'escala, de la seva edat si fa no fa, que passava per allà i que ho presencià tot, va seguir el seu camí, sense intervenir per defensar-lo.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXXXVIII (tema: EMOCIONA'M SENSE FER-ME PATIR) i consta de 400 paraules, segons el comptador de Microsoft Word; d'elles, tres són "esclat", "abandó" i "anhel", i cap d'elles, "amor", "cel" ni "sexe".
Comentaris
-
Emocionar...[Ofensiu]Rosa Gubau | 30-09-2024
no n'estic segura, però patir segur que sí, va arribar a casa esbufegant, i la resta no va anar gaire millor, li va caure una esbroncada de ca l'ampla, i després, ni tan sols va trobar la solidaritat que esperava del veí.
Això sí, he passat una bona estona.
Rosa. -
Jaios[Ofensiu]SrGarcia | 30-09-2024
Una mica de trampa sí que la fas: les paraules obligades no les uses, les menciones, d'aquí que les hagis d'escriure entre cometes.
És bastant corrent això que el que va distret increpi a l'altre i li digui que miri per on va; la manca de sentit comú és esfereïdora. Això d'insultar els jaios i carcamals, encara no em passa, però segurament ja falta poc. Una cosa molt desagradable, sí.
Criden molt l'atenció les reclamacions d'educació per part de la gent més maleducada.
També sap greu el menfotisme d'algú de qui esperaries trobar solidaritat.
Un relat ben trist, trobo que una mica descompensat entre la primera part i la segona.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La forquilla de Colom.
- La navalla d'Ockham.
- Smith el silenciós.
- Actriu de vida accidentada.
- Vint nanoocurrències sobre ESPIELL.
- Incident.
- Actriu especialitzada...
- Actor secundari, de caràcter o de repartiment.
- Vint nanoocurrències sobre UNA POMA.
- Les tres taronges a la Pobla de Claramunt (últim enigma musical).
- Els Rothschild i Sant Celoni (enigma musical).
- Desconnexió total.
- Danys col·laterals.
- Vint nanoocurrències sobre SENSE SENTIT (carència d'algun sentit perceptiu).
- Dec ser un mal català.