Imprudències

que quan vaig llegir aquest article tan encertat, com tots els que acostumes a escriure, em va sobtar una cosa: al cap d'un parell o tres de dies, si no vaig errada, un articulista del DdG calcava els teus mateixos arguments a la seva columna. No em facis dir el seu nom perquè no el tinc present. I jo em pregunto ara i en el seu dia...Per què no et van publicar "Imprudències" quan les teves opinions respecte als temporals i les imprudències de la gent agosarada ja constaven en un paper escrit per tu? Què passa... és el típic assumpte dels que ja estan endollats? En fi, Copèrnic, penso que aquest és un molt bon article basat en una realitat a la qual ja s'hi està posant esmena (a l'Escala esperem tenir i gaudir d'un passeig marítim fet i pensat amb el cap d'aquí uns mesos o potser més)
Moltes gràcies pel teu comentari. Tens raó, de petita era extremadament badoca, molt tímida i parlava poquet, preferia escoltar. Ara ja m'he tornat més xerrameca, però penso que sempre portem dins aquell nen o aquella nena que hem estat i que encara som, malgrat l'ineludible pas del temps.
T'envio molts petons des de la Barcelona gris que cada dia m'estressa més. No saps prou com enyoro l'Empordà els cinc dies que sóc per aquí la capital. Sort dels ansiolítics i d'algun cambrer compassiu que regala bombonets, hahaha!
Mercè

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Quanta raó en tens, amic meu: Exposes fets, encadenes fases del procés, justifiques les causes dels efectes, i conclous encertadament!

Un cop enllestida aquesta primera part, observes de nou i destaques la inevitable, l'astoradora evidència de la humana estupidesa!
A més dels exemples que cites, de per si sobradament il·lustratius, darrerament hi ha hagut un grapat d'accidents en què l'aigua desfermada arrossegava persones que intentaven travessar de puntetes una riera mentre rugia el seu cabdal com una fera, o s'entestaven en creuar un barranc amb el cotxe tot i les consell/ordres de no fer-ho... Enigma, ja ho crec!

I ara que parles del llevant i fenòmens meteorològics, em ve al cap que després de rebre el teu comentari a Capvespre, vaig pensar que potser t'agradaria conèixer Al vent. Ja em diràs si he suposat bé...

Ara t'he de deixar, però tornaré aviat, ja que he vist per allà baix un títol que em crida amb veu potent!
I abans de deixar-te, t'envio una abraçada prudent i relaxada,
Unaquimera

Treballo de fa anys en educació per a la salut a escoles de primària i secundària. Amb els adolescents has de combatre continuament aquesta actitud de "a mi no em passarà" a la que es refereix Xavier Valeri en el seu comentari. Sembla, però, que cada cop més s'esten la irresponsabilitat adolescent a tota la societat...jo he estat a una platja amb bandera vermella i he vist famílies (nens inclosos) ficant-se a l'aigua....
I en el tema polític trobo a faltar una premsa potent i crítica que assenyali i denunciï els desproposits dels governants.

Lluís