Imposiblelademan

Un relat de: aleshores
Fugim de la mort, és molt dura la derrota, però que serà d'aquesta canalla? No podem, esperar pietat dels nacionalcatòlics.
- Quan arribarem? Tinc gana! Aturem-nos aquí mare.
-No us quedeu enrere! Ja falta poc. Els feixistes s'apropen!
Les passes constants trenquen el silenci de la multitud. Costa amunt s'afanya la corrua i de lluny se senten trets i espetecs. Un pagès tanca la casa. Les criatures s'apropen a la font i hi veuen. L'aigua és gelada, però amb la suor de la pujada gairebé no es nota.

- No us mulleu les sabates!
- Preneu aquest rossegons de pa i aquesta cansalada.

La lluna il·lumina el camí, facilita la marxa. I permet veure uns cotxes llunyans. A la vora un home jove pren notes en un quadern: es mira la lluna. Un espetec sec el desperta i s'afanya a passar la carena amb el quadern a la butxaca.

A les vores, s'observen tota mena d'andròmines que la gent ha anat deixant: marcs amb fotos, cartrons, eines de tota mena. Un cos ha quedat estès mig tapat. A la seva vora una figura també gran roman quieta.

- Ja som a dalt de tot! Quin vent gelat!

Passa un darrer cotxe. De dins criden afanyeu-vos que ja s'apropen. Sortiu del camí. Camp a través!

-Mira mare!, un llapis que li ha caigut al senyor!
-Anem cap als arbres!

Se senten trets, per darrers. Però per davant també.

Uns guàrdies que parlen en francès interroguen als del cotxe i se'ls enduen. La resta de gent l'adrecen a una pleta, homes a una banda i dones i nens a una altra. Xarren indolents i desentesos. Algú reclama un metge, però no en fan cas. S'apropen a la línia fronterera i xarren amb els soldats feixistes que s'agenollen i canten. En castellà criden: Viva el Glorioso Movimento Nacional del 18 de Julio.

Són amagats tan dels feixistes com dels gendarmes: que vol dir mare: "imposiblelademan"?, pregunten els nens.

Sense fer soroll se n'allunyen. La mare prepara la següent ració de rossegons.

- Té queda't també aquest menjar pels teus fills li diu una veu. Una dona gran que sembla que no es vol moure. Sembla la persona que vetllava el cadàver.

- Camineu en aquesta direcció i trobareu primer un petit riu. Travesseu-lo: després trobareu una casa. Truqueu-hi i els dieu que veniu de part de la Ramona.

Comentaris

  • La història no para... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-08-2023 | Valoració: 10

    Tot està com està. Molt bon relat que realça tota una història que il·lumina perfectament contra els feixistes.
    M'ha agradat, però a poc a poc li he trobat el punt exacte del seu contingut.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Espontaneitat vs. correcció?[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-08-2023

    Estic d'acord amb Jere Soler G, que et valora sobretot l'espontaneitat. Per al meu gust, calia polir-lo. És el que acostumo a fer jo, i no només perquè a la primera em surten coses molt estranyes sinó perquè crec que la prosa ha de ser, per damunt de tot, entenedora. Si això li lleva frescor, què hi farem!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Prou bé | 23-08-2023

    Impasible el ademan, de trist record. Un relat que explica un fet que, per dissort,
    no va ser pas aïllat.
    Amb total cordialitat

  • Recreació novel·lada?[Ofensiu]
    llpages | 22-08-2023 | Valoració: 10

    O ben real? Jo m'apunto a la segona opció, perquè són fets històrics que van patir un munt de refugiats que creuaren la frontera durant la guerra civil espanyola. Un diàleg que s'hauria pogut reproduir fil per randa. Ben escrit, aleshores!