Iaia

Un relat de: Maria12
Tinc petjades gravades en l'ànima
de persones que han passat per ella
i que ja no segueixen
i no per decisió pròpia.
A vegades,
la vida et trenca
i et deixa buits
que ningú podrà tornar a ocupar.
Hauran de cobrir-se,
però no encaixaran a la perfecció
perquè aquest lloc
tenia nom i cognoms
i mai podrà ser substituït.
Em vaig acomiadar
o potser no vaig arribar a fer-ho del tot
el que sí que sé
és que per molt de temps que passi
hi ha coses que no s'obliden
encara que això no vulgui dir
que no aprenguis a viure amb elles.
A viure amb absències
records
i l'essència d'algú
que ja no segueix,
però que mai deixarà de brillar.
Eterna
com aquest moment
en el qual ens quedaríem a viure.
Lliure
com l'ocell
que vola sense direcció
i viatja
a través del cel
cap a on li dóna la gana.
Màgica
com la pluja d'estrelles,
com l'eclipsi
que et fascina tant
que t'atrapa,
com el primer plor
d'un nounat,
com la vida mateixa.
Ella era vida
i ara la vida
la troba a faltar

Comentaris

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 10-01-2021 | Valoració: 10

    M' he llegit el relat i m' agradat molt .

    Continua escribint així val la pena llegir-te!