Hoplides, l’hemeròdrom

Un relat de: rautortor
Havíem tingut sort de néixer sense cap defecte físic, formosos i robustos. O això crèiem. De moment, ens havíem alliberat del Taíget i d’una mort segura. Mes, aquesta sort havia esdevingut una fal·làcia molt cruel. Aviat ens separaren de la mare, que, per cert, tenia vedat que ens mimés amb qualsevol caprici i tenia imposat que ens acostumés a estar sols i a superar la por a l’obscuritat i a les inclemències del temps.
Amb set anys ens aquarteraren en barracons sense cap comoditat. Si bé ens ensenyaren a llegir i escriure -el justet-, el que més interessava als magistrats era la nostra fortalesa física mitjançant la lluita i l’atletisme mentre ens ensinistràvem en el maneig de les armes. I, per damunt de tot, la disciplina i l’obediència. L’objectiu era aconseguir guerrers ferms i fidels encara que haguéssim de passar gana, sofrir assots i càstigs corporals.

Essent ja un efebus, vaig participar amb èxit en diverses curses olímpiques, tant nu com vestit d’hoplita. Aquest fet va provocar que els arconts atenesos m’oferissin el càrrec d’hemeròdrom de pau i de guerra. Val a dir que vaig ser rebut com un heroi en la meua nova ciutat i, com un traïdor, el dia que vaig tornar a Esparta en missió oficial per sol·licitar la seua col·laboració en la guerra contra els perses, l’enemic comú.

I mentrestant esdevingueren la batalla i la victòria crucials a la plana de Marató. Fou en aquell moment que l’estratega principal m’ordenà que corregués d’una tirada fins a Atenes per donar la notícia a la ciutat i així evitar que les dones i els seus fills se suïcidessin temoroses de l’esclavitud que de ben segur els imposaria l’enemic.
Malferit i carregat amb les armes vaig poder arribar a temps i, exhaust i a punt de caure fulminat, vaig cridar amb totes les meues forces, Νενικήκαμεν Νενικήκαμεν, Νενικήκαμεν…!!!

Comentaris

  • I mira on ha arribat![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2021 | Valoració: 10

    Doncs mira on ha arribat aquesta falera de córrer, que se n'ha fet, diuen alguns, una manera de viure. Ell tan sols volia arribar i comunicar la notícia i avui és un esport cada cop més de masses. Una forta abraçada, Raül i que passis un bon Nadal!

    Aleix

  • kefas | 18-12-2021


    La guerra és la mare de moltes coses, entre elles, de l’esport. Així ho mostra aquest relat basat en un bell fet bèl·lic que la història ha traslladat als nostres dies net de tot el fang i la sang que la guerra necessita i amb la èpica necessària per il·luminar els llibres de la història.

  • Abans d'hoa[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021

    No havia acabat el comentari. L'esforç per donar una bona notícia : hem vençut! L'hem de valorar ara que ...bona notícia no és notícia.!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Historic[Ofensiu]
    Prou bé | 17-12-2021 | Valoració: 10

    Relat amb fons històric ben documentat i ben escrit! M'ha agradat molt!

  • molt fet escrit.[Ofensiu]
    Atlantis | 16-12-2021

    Molt ben escrit i documentat. Un relat ben original per optar al premi.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

182 Relats

627 Comentaris

115771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen