HO HE FET PER LA PIRULLA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Irene sempre havia sigut un xic somiadora, malgrat que en el seu treball, una asseguradora, no li permetien gaires luxes sempre deia a tothom: - Quan em jubili aniré a viure a la muntanya i adoptaré un gos.

Eus aquí que als seus quaranta anys treballats es jubila. Els companys li varen regalar un rellotge que ella es va prometre no portar-lo mai per lleig, gros i de mal gust.
Ella somrient va dir mentres li queien unes llagrimetes:
- Que bonic, quin detall més preciós, és "super"!

Una paraula que feia servir per quedar bé, i dins seu sentia com una mena de pena i indignació. Li haurien agradat molt més unes flors.

Irene qui no la coneix li posa deu quilos més i deu anys menys. Li diuen està conservada, això li sol dir la seva germana.
-Ella pensa en llaunes de sardines i tonyina, i no diu res.

Irene és soltera i sols té la seva germana vídua i el pàmfil del seu nebot.

L'endemà al matí de la seva jubilació visita una gossera. Demana el gos que ningú no vol, té bons sentiments.

L'animaló que va sortir agafat d'una corretja amb ella, era la cosa més lletja vista mai; grassa, amb un ull de color negre i un altre de blau, potes curtes i cap raça reconeguda. Amb unes dents que sobresortien del musell, però, en veure la Irene va caure rendida als seus peus. L'anomena Pirulla, ja que es una gossa.

Amb la gossa carregada al cotxe s'encaminà a la Cerdanya. Allà després de rebuscar va trobar una caseta en un poblet deixat de la mà de Déu ideal per ella i la Pirulla.

En assabentar-se de què volia traslladar-se al poblet, la seva germana i nebot li recriminaren de valent, però ella no es deixa convèncer, sols posa per llogar el pis, no fos cas que algun dia hagués de retornar a l'Hospitalet.

A tothom qui li preguntava per què vivia allà, els contestava: - Ho he fet per la Pirulla, un gos no es pot tenir en un pis esquifit.

Dins seu una veu li deia que ho havia fet per complir el seu somni i per deixar enrere la família.

Quin descans, això és vida.



Comentaris

  • Retirada.[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2022

    Un relat ben bonic; és cert que això de la jubilació cadascú s'ho pren a la seva manera, és el moment per a fer allò que desitges, dins del que pots. La Irene fa bé d'anar-se'n al Pirineu, a passar bons estius i hiverns amb fred.

  • Correcció[Ofensiu]
    Prou bé | 22-02-2022

    A mi també m'agrada...

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 22-02-2022

    Hola Montserrat, és molt bonic el que dius dels medis escrits. Quant al que em dius que em prenc la molèstia de llegir-te, no ho és és plaer. A muntanyes m'agrada llegir-te a tu!
    Amb total cordialitat

  • Tan se val per a qui ho fas...[Ofensiu]
    Prou bé | 21-02-2022

    A vegades cal trobar una explicació per als que "és preocupen per tu" però no et coneixen en absolut. Exemple els companys de feina de quaranta anys. A més a més quan et jubiles gairebé ja no cal dur rellotge, oi?
    Un relat tendre, bonic i ben escrit. I acaba bé!

    Amb total cordialitat

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-02-2022 | Valoració: 10

    M' agradat molt el teu relat.

    És un relat molt bonic i molt ben escrit.


    Continua escribint així, val la pena llegir-te!

    Una abraçada noia Targarina

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

435 Relats

1501 Comentaris

287498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.