Cercador
Hivern
Un relat de: instants- Compartir:
No responc al teu nom,
no responc al meu,
tan m'és tot,
ha arribat, potser,
el moment de marxar,
de besar les fulles
que cauen.
Tardor a tu em dono,
de nou estem junts
com l'últim cop,
de somriures enrabiats
darrere el vidre de la pluja
del vent fresc i oscil.lant
que s'escola pel jersei
i em frega l'esquena
eriçant-me els sentits.
I torno amb vos,
sol de nou,
com sempre,
lluny de miratges,
amb mil preguntes més,
cansat per les batalles
del meu jo,
i, torno com sempre
amb la cuirasa freguada
en l'anonimat de les paraules.
Torno trist,
perque la vida
de nou m'ha mentit,
m'ha ensenyat el que jo volia veure,
i no el què hi havia.
Sí tardor, torno amb vos,
per a besar-te en el llarg camí,
de la meua existència.
Comentaris
-
molt bo i necessari...[Ofensiu]Capdelin | 11-10-2005 | Valoració: 10
aquest eixir per la vida i aquest tornar de tant en tant a l'interior per reflexionar i valorar les experiències...
maco allò de " m'has ensenyat el que volia veure, no el que hi havia "... en això consisteix la gran mentida, en creure'ns un món irreal agradable i... fals
una abraçada! -
preciós...[Ofensiu]quetzcoatl | 11-10-2005 | Valoració: 10
Veig que la tardor està escampant-se per Catalunya i repartint inspiració i melancolia als cos suaus.
M'encanta, sobretot:
"I torno amb vos,
sol de nou,
com sempre,
lluny de miratges,
amb mil preguntes més,
cansat per les batalles
del meu jo,
i, torno com sempre
amb la cuirasa freguada
en l'anonimat de les paraules."
i el saber que tens un cor de primavera.
una abraçadassa!!
m -
Em sembla[Ofensiu]Ze Pequeño | 10-10-2005 | Valoració: 9
terriblement romàntic el fet d'identificar l'ànima, més ben dit, l'estat de l'ànima amb una estació. I quina més melancòlica i trista que la tardor, o l'hivern...
Amb això aconsegueixes donar al poema un aire de tristor i malenconia que el rodeja de principi a final.
M'ha agradat molt (encara que aquesta opinió no vol dir res).
Un barret per vos, ple de fulles de tardor!
Salz. -
serà qüestió de...[Ofensiu]Capdelin | 06-10-2005 | Valoració: 10
crear les pròpies estacions en l'ànima... de veure amb uns altres ulls, de fer néixer flors quan ens doni la gana i de passar nus per la neu de la indiferència i... respirar l'aire de les nostres conviccions...
una abraçada! -
respira[Ofensiu]jaumesb | 05-10-2005
respira l'aire de la tardor, respira la vida, dixa't portar i porta tu també neda cap al teu port, caap a on les aigues et portin, comença a bastir un cel amb tes pròpies mans.
moltes gràcies pel teu comentari i que la vida et somrigui
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
84 Relats
380 Comentaris
96520 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.
No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.
Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.
"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"
"La poesia militant
Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."
" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.