Hi ha llibres que parlen de tu

Devorar pàgines i pàgines d’aquell llibre i trobar-hi, entre les línies, les teues mans el teu alè. He estat de vacances i, no podria dir amb exactitud el per què, les meues mans també han sigut mandroses a l’hora d’alleugerar tinta. Pot ser és perquè la primera i l’última imatge que veia durant la jornada eren els teus ulls. No pas tu. Més aviat el corall groc d’una mar per a nosaltres, oceans de joia i intimitat. Vaig posar mil rentadores per, en escoltar el soroll del tambor girar, fer-me a la idea de retrobar la civilització de comoditats i parets de formigó. Allà dalt fèiem la bugada a l’abeurador del bestiari, finalment la petita ampolla de detergent concentrat que havia passejat pertot dins la motxilla feia el seu paper. I jo que sols tinc les teues mans entre els calaixos dels meus deliris literaris.
I és que vull fer literatura del teu cos del teu esguard. I ara que no hi ets és quan t’escric. Que sí, que he canviat d’ofici, ja no faig l’obrer però segueixo sent l’obrer de les paraules que saben perfectament, que coneixen cada raconet del teu cos, de la seua sensualitat de dona apoderada i lliure.
Perquè hi ha llibres que parlen de tu i jo em capbusse entre llurs frases perquè són màgia i són encanteri. Com tu, dona peix de la muntanya, que amb les teues mans de pianista fas sonar la melodia d’un endins que et declara l’amor a través de l’escriptura llibertària.
Je veux faire poésie avec toi, je veux l’anarchie à tes côtés, bergère de mes vers.