RELLOTGES MASTEGATS

Un relat de: CalamaiodiBacco
Aprendre a collir la inspiració quan arriba, així, sense fer-la esperar, car l’espera és l’enemic de la passió literària. Entre boirines del fum del tabac que s’escola sobre el teclat de l’ordinador o de la vida palpe l’esdevenir de les paraules dels versos. I és un gran silenci emboirat.
Mastegue la vida com mastegue els passos d’un rellotge sense busques. Ara més que mai em dispose a lliurar una gran batalla, memorial diria, envers les contrades del temps perdut, de la paraula amagada. Muntanyes enfarinades allà en la llunyania i els meus dits que enyoren el teu llenç natural de pell i mos. Que no sóc home d’ordre, que la planificació em fa pànic com l’acceptar les cadenes del temps, com l’insípid esguard del suïcidi artístic.
Vaig plasmar les teues mans en paper i en fotografia i ara la manca de cada racó de vena i d’ungla és un silenci que voldria callar amb el brogit de la lletra. I mentre la nit de tardor s’apodera del meu paisatge, de la meua preciada muntanya acolorida de grocs, ocres, vermells i verds jo t’escolte, ànima salvatge, car és quan mastegue el temps que la teua cua daurada passa davant les meues mans de tardor i m’inspira algun sonet, alguna frase, algun desig.
I jo que m’obstine a callar aquest silenci amb el tèrbol cantar de la ploma lliscant sobre algun llenç de cel·lulosa -i algun que altre got de rouge- que ofegue l’obstinada gesta del passar del temps.
Mastegar les busques d’un rellotge qualsevol, masticar els versos, queixalar-te la pell. Emprendre el vol, després. Silenci.

Comentaris

  • Metafòricament mastegant [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 16-12-2021 | Valoració: 10


    Tens un bon estil per a fer metàfores sobre el rellotge, que m'ha impressionat molt.
    Mastegues molt bé les busques del rellotge i així és com has mastegat tot l'amor de la teua vida. M'ha agradat molt com ho planteges, CalamaiodiBacco.
    Enhorabona.
    Saluts.

  • Mastegar per entendre[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2021

    L'he llegit i rellegit i m'ha costat anar entenent...tot i així m'ha agradat per com de ben escrit està! Ja aniré aprenent a entendre's i, si no, crec que és ben igual!
    Amb total cordialitat

  • Gràcies[Ofensiu]

    Moltes gràcies.
    Un relat poètic molt inspirat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

CalamaiodiBacco

8 Relats

27 Comentaris

2538 Lectures

Valoració de l'autor: 9.22

Biografia:
Vaig assabentar-me de l'amor per l'escriptura al mateix temps que el cansament per la normativització de la vida se'm feia ben clar. Cuidar-se i deixar-se cuidar. Però sobretot estimar (-se) allò que un és, sense enganys ni falsos vels.
Em vaig treure el vel de l'ordre i la utopia que creixia i creixia dins meu va sortir-ne de cop i volta, i sencera, del meu pit que l'oprimia.
A partir d'aquell moment no toco de peus a terra perquè per celebrar la vida necessite molt molt de vent i poques àncores.
No escric a l'amor ordinari que imposa dominacions i relacions de poder, escric més aviat a la simplicitat de l'estima per aquells ulls i la llibertat per la qual combaten.
Escrits per l'anarquia. Robeu-me, si voleu, la boca que jo badaré a les paraules clandestines plasmades per escrit.