BENVOLGUDA LLIBERTAT

Adonar-se, de sobte, que l’anhel esdevé estret i costerut. I que, a vegades, volem tocar el cel amb la punta dels dits però només sentim el tacte de la terra que toca la planta dels nostres peus. Silencis de setembre. I és que jo li escric odes a la meua senyora, car em declare al servei d’un sol feu: el feu de na Llibertat. I hi ha versos que parlen de pastores que són muses, que capgiren els meus sentits i entelen l’amargor amb llur llum d’espiga de blat, però sempre, sempre, sempre hi apareix madama Llibertat pertot, car és la meua follia personal, com íntima. He vist, he palpat, la bellesa molt més enllà del sentit estètic, i ho he fet mentre emprenia el camí llarg i feixuc cap al meu anhel. Llibertat absoluta. Ara, emperò, és més difícil beure de les seues aigües, car les meravelles de la inspiració no atenen a responsabilitats laborals ni horaris partits. Ambrosia llibertària. I jo li escric cartells de benvinguda ben grans, a la meua senyora, perquè arribe, de nou, puntual a la cita pactada, amb al cistell l’elixir de la inspiració.