BENVOLGUDA LLIBERTAT

Un relat de: CalamaiodiBacco
Adonar-se, de sobte, que l’anhel esdevé estret i costerut. I que, a vegades, volem tocar el cel amb la punta dels dits però només sentim el tacte de la terra que toca la planta dels nostres peus. Silencis de setembre. I és que jo li escric odes a la meua senyora, car em declare al servei d’un sol feu: el feu de na Llibertat. I hi ha versos que parlen de pastores que són muses, que capgiren els meus sentits i entelen l’amargor amb llur llum d’espiga de blat, però sempre, sempre, sempre hi apareix madama Llibertat pertot, car és la meua follia personal, com íntima. He vist, he palpat, la bellesa molt més enllà del sentit estètic, i ho he fet mentre emprenia el camí llarg i feixuc cap al meu anhel. Llibertat absoluta. Ara, emperò, és més difícil beure de les seues aigües, car les meravelles de la inspiració no atenen a responsabilitats laborals ni horaris partits. Ambrosia llibertària. I jo li escric cartells de benvinguda ben grans, a la meua senyora, perquè arribe, de nou, puntual a la cita pactada, amb al cistell l’elixir de la inspiració.

Comentaris

  • Un comentari, identitat inèdita.[Ofensiu]

    Hola, Identitat inèdita.

    Quan assolim la llibertat (ja he dit que no és molt un ideal meu) haurem de preocupar-nos per conservar-la. Ningú ha dit que, un cop la tinguem, es sostindrà sola en l'aire sense necessitat de suport ni d'esforç. Aleshores no desitjarem obtenir-la sinó que desitjarem conservar-la. O això o ens tornarem a quedar sense tenir-la.

    Unicorn ha parlat.

    Bon dia.

  • Interessant reflexió.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 11-09-2021 | Valoració: 8

    M'agrada bastant el teu poema. És divertit. Ho dic amb simpatia i una mica d'admiració.

    És cert, a vegades volem coses que potser no es troben al nostre abast, com els estels que cada nit veiem però mai podem tocar. Suposo.

    De totes maneres, el meu valor superior predilecte no és la llibertat sinó la justícia. Així sóc jo, Unicorn Blanc.

    Espero que tots junts aconseguim una mica de llibertat segons els paràmetres de justícia, igualtat i responsabilitat. Crec que no hi ha cap ideal únic, ni tant sols la justíica, que hagi de manar sol com si no hi hagués altres ideals. Unicorn pensa així.

    Bon dia, gent.

l´Autor

CalamaiodiBacco

11 Relats

32 Comentaris

4737 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Vaig assabentar-me de l'amor per l'escriptura al mateix temps que el cansament per la normativització de la vida se'm feia ben clar. Cuidar-se i deixar-se cuidar. Però sobretot estimar (-se) allò que un és, sense enganys ni falsos vels.
Em vaig treure el vel de l'ordre i la utopia que creixia i creixia dins meu va sortir-ne de cop i volta, i sencera, del meu pit que l'oprimia.
A partir d'aquell moment no toco de peus a terra perquè per celebrar la vida necessite molt molt de vent i poques àncores.
No escric a l'amor ordinari que imposa dominacions i relacions de poder, escric més aviat a la simplicitat de l'estima per aquells ulls i la llibertat per la qual combaten.
Escrits per l'anarquia. Robeu-me, si voleu, la boca que jo badaré a les paraules clandestines plasmades per escrit.