Tempestes d'obscena literatura

Un relat de: CalamaiodiBacco
Canvien les trajectòries del vent. Quan el desig roman a la intempèrie s’exposa a multitud d’agents. El vent el pentina com les fulles que caigueren el darrer mes amb l’esperança d’un fred que no arriba per complet. Bufen, ara, vents de conquesta. Conquerir espais mal ocupats, com escriptoris on abans sols hi havia pols, ara hi ha vida -literària. Les teranyines que habitaven els murs han deixat l’espai a les follies del poeta, les fotografies del fotògraf i l’eròtica de la il·lustradora. Car és necessari l’imaginari eròtic per continuar a aplanar el camí, forjar les escales de la sensualitat que ens dues a altre cambres carregades de revolucions sexuals i ombres llibertàries de lluita i mots dansaires.
Sentir la llengua que vols jugar amb els contorns, si possible, d’un cos que es mostra amb la seua nuesa plaent. La carn vol carn i els meu dits que cerquen cames cuixes mugrons. Tocar el cel mentre la seua llengua acaricia sensualment els meus dits, un per un, com per advertir del que vindrà. Tempestes d’obscena literatura. Pèls eriçats i salives que regalimen creant un enllaç en el súmmum de la vida, puix que les incerteses es curen millor amb l’alè del sexe més ardent, voracitats passionals. I no crideu que els encontres més entremaliats es completen amb els orgasmes clandestins dins la foscor de la cova negra.
Els peus... preneu les plantes dels peus i acaricieu-les amb la poètica de la llengua, llenguatges que aturen el pas del temps perquè el conquereixen a través els límits del plaer. I la ràdio que sona en bucle melodies per la darrera jornada de l’any i les meues mans que transpiren per l’ànsia de compartir passions i sensualitats. T’espere, al parany de la carn on penes i reflexions es transformen en arraps i clamors, himnes del sexe més explícit i complaent: pits el descobert i tremolor de cames.
Rebomboris i polsegueres de passió per acomiadar un any que expira i un altre que reneix d’aquelles cendres dels versos cremats per viure.

Comentaris

  • el plaer d'escriure[Ofensiu]
    Atlantis | 02-01-2023

    Comparar el plaer d’escriure amb el plaer eròtic. El temps d’espera de passar un any a un altre. Un relat poètic que arriba fins els clímax.
    Original.
    • Hi ha algunes faltes de tecleig i de puntuació. Millor repassar l’escrit abans de posar-lo al fòrum. Hi ha el corrector languagetool que va molt bé.

l´Autor

CalamaiodiBacco

11 Relats

32 Comentaris

4281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Vaig assabentar-me de l'amor per l'escriptura al mateix temps que el cansament per la normativització de la vida se'm feia ben clar. Cuidar-se i deixar-se cuidar. Però sobretot estimar (-se) allò que un és, sense enganys ni falsos vels.
Em vaig treure el vel de l'ordre i la utopia que creixia i creixia dins meu va sortir-ne de cop i volta, i sencera, del meu pit que l'oprimia.
A partir d'aquell moment no toco de peus a terra perquè per celebrar la vida necessite molt molt de vent i poques àncores.
No escric a l'amor ordinari que imposa dominacions i relacions de poder, escric més aviat a la simplicitat de l'estima per aquells ulls i la llibertat per la qual combaten.
Escrits per l'anarquia. Robeu-me, si voleu, la boca que jo badaré a les paraules clandestines plasmades per escrit.