Crepuscle de mots

Un relat de: CalamaiodiBacco
Sóc home de lletra. I de crepuscles. Em creixen les paraules a mesura que els versos se’m versen sols de les butxaques de paper. Al crepuscle, que és quan surten les ànimes i la meua humil però desvergonyida inspiració. I fa tombs per l’habitació a la llum d’un petit flexe que tot ho il·lumina, excepte l’avenir, que resta al calaix de les incerteses, silenci sublim. Perquè és quan la suor de les mans deixa rastre sobre el teclat que l’excitació promoguda per la inspiració sobtada que escric els millors esboços, dibuixe els millors mots.
M’invente les hores, els minuts, per poder fugir de l’oligarquia del propi temps. Vull fer la revolució al rellotge. Vull fer (-te) la revolució. I és que al teu melic plantaria la barricada feta de papers, de milers de papers que parlen de de mirades i de carícies, que parlen de tu i de la supressió de l’opressió, sublim anarquia. Perquè vull guanyar la batalla a l’esdevenir del temps i és quan em fas l’amor que les varetes del rellotge es tornen bojes i no saben ni en quin sentit han de girar. Fer perdre l’orientació a la bruixola de l’oligarca. Parlaves de la normalitat com una cosa evident mentre que jo només pensava en besar-te i coronar la bandera negra sobre els teus cabells que saben de migdia d’estiu, de bugada estesa al bell sol d’agost.
Seguisc essent home de lletra. I és a travès d’aquestes que faré cima a la muntanya dels meus deliris. La teua olor.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 30-07-2021

    Óndia, que bonic. Difícil agafar-li el fil però el llenguatge m'enamora.
    M'encanta "els versos se'm versen"...
    Abraçades

  • Metàfora[Ofensiu]
    Canela fina | 27-07-2021 | Valoració: 10

    Una metàfora sencera, home de lletres, no podia ser d'una altra manera sinó aquesta, metafòricament entesa la passió de les paraules que ens regales. M'encanta!
    Una abraçada

  • magnífic[Ofensiu]
    Atlantis | 27-07-2021

    Magnífic text poètic a on jugues amb les paraules d’amor i de lluita per expressar no només el desig d’estimar sinó també la inspiració i l’impuls d’escriure.

    Destaco, entre altres:
    Vull fer la revolució al rellotge.
    . I és que al teu melic plantaria la barricada feta
    l’oligarquia del propi temps. Vull fer la revolució al rellotge.


    Et seguiré. Escrius molt bé.

  • Genial[Ofensiu]
    rober | 27-07-2021 | Valoració: 10

    Quin poema d'amor més bonic. T'allunyes dels tòpics embafadors i empalagosos per dir que l'amor ho pot tot. Gràcies i felicitats.

  • Amor al crepuscle[Ofensiu]
    Prou bé | 27-07-2021

    Un relat preciós, intimista però explícit. Una utilització dels mots i del llenguatge molt acurada i de bon llegir! M'ha agradat molt. Segueix escrivint al crepuscle... amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

CalamaiodiBacco

7 Relats

23 Comentaris

1154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Vaig assabentar-me de l'amor per l'escriptura al mateix temps que el cansament per la normativització de la vida se'm feia ben clar. Cuidar-se i deixar-se cuidar. Però sobretot estimar (-se) allò que un és, sense enganys ni falsos vels.
Em vaig treure el vel de l'ordre i la utopia que creixia i creixia dins meu va sortir-ne de cop i volta, i sencera, del meu pit que l'oprimia.
A partir d'aquell moment no toco de peus a terra perquè per celebrar la vida necessite molt molt de vent i poques àncores.
No escric a l'amor ordinari que imposa dominacions i relacions de poder, escric més aviat a la simplicitat de l'estima per aquells ulls i la llibertat per la qual combaten.
Escrits per l'anarquia. Robeu-me, si voleu, la boca que jo badaré a les paraules clandestines plasmades per escrit.