Encabotar-se amb el present

Un relat de: CalamaiodiBacco
I és que no hi ha més que un present. Que esdevé passat en pocs segons i es menja el futur com qui ha passat molta gana. I jo que escric sense format i a cor obert, que feia ja molt temps que el vaig tancar a pany i clau per seguretat i des que els vents frescs de l'estiu van trucar a la porta, vaig deixar entrar els raigs de sol de l'alegria de viure -i de viure't. Que no vull escriure't avui però els teus ulls se'm marquen e foc en la retina del teclat i les frases saben de tu, com qui pregona pels cantons del poble que la filla del metge es casa. Jo només sé de presents i ara em trobe en un dilema pel que fa a un temps desconegut i imperfecte que solem anomenar futur. Que no vull tornar a sentir l'absència del present a causa d'encabotar-se en l'esdevindre. Que jo el que vull és encabotar-me en les teues mans acariciant-me la cara. Que jo el que vull és encabotar-me en el present.

Comentaris

  • SImpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 30-08-2021 | Valoració: 8

    Sí, el passat ja només serveix per a fastiguejar, un cop ja és passat, i el futur és una incògnita.

    Però a mi no sé si m'agradaria estar tant encaparrat amb el present.... prefereixo pensar en part en el meu futur, almenys com a escriptor i com a persona laboralment activa (estic a l'atur).

    De totes maneres, CalamaiodiBacco, les teves reflexions em semblen almenys correctes.

    Espero que tot vagi tirant i que es faci el que s'hagi de fer.

    Salutacions.

  • Present[Ofensiu]
    Prou bé | 18-07-2021

    Viure'l és el que tenim! I si hi ha coses que el fan bó.... fantàstic! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

CalamaiodiBacco

7 Relats

24 Comentaris

1347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Vaig assabentar-me de l'amor per l'escriptura al mateix temps que el cansament per la normativització de la vida se'm feia ben clar. Cuidar-se i deixar-se cuidar. Però sobretot estimar (-se) allò que un és, sense enganys ni falsos vels.
Em vaig treure el vel de l'ordre i la utopia que creixia i creixia dins meu va sortir-ne de cop i volta, i sencera, del meu pit que l'oprimia.
A partir d'aquell moment no toco de peus a terra perquè per celebrar la vida necessite molt molt de vent i poques àncores.
No escric a l'amor ordinari que imposa dominacions i relacions de poder, escric més aviat a la simplicitat de l'estima per aquells ulls i la llibertat per la qual combaten.
Escrits per l'anarquia. Robeu-me, si voleu, la boca que jo badaré a les paraules clandestines plasmades per escrit.