Haikús d'hivern

Vent malastruc
xiuxiueja a la porta
obre poruc!

Arbre gegant
patrò en terra ferma
timò dels vents

Nit estelada
esfinx de la glaçada
oh! vidres fins.

Alenes tu
vida contempla vida
tot l'Univers

El riu i el peix
es fan manyagueries
oh, pescador

El cim dels cims
sotjat per mil peülles
pur com la neu

Del fosc celatje
la naixent primavera
el fret hiverna

Blats i ramades
ondulen per la plana
amb vents o potes

Espill de lluna
dins el pou massa quiet.
Al riu, gatzara.

S'adorm la tarda
ajeguda sobre el jorn.
Per llençol, l'alba.

Peixos i escates,
cordes d'aigua irisada,
líquida plata.

Roures i alzines
nats en bosc i morts a foc,
d'arrels profondes.

Alço la cara.
al punt brillant que em corprèn.
El cor hi puja.

Horitzò límit
vaporosa frontera
que tot ho abraça

L'ombra insinúa
l'esclat de llum creua
feble esperança

Grans cims, la neu,
vertigen, allaus i afraus
d'herois la pàtria. I déus.

Ciutat farcida
de punts de llum de dia
de llargs dies-llum.

Un moll terra endins
ancora naus de roca
proes rompudes

Tria terra o mar:
terra que gronxi l'aigua
un mar ferm i bru

Perquè la vaca
rumía tant pausada?
Jo que ho rumío.

Boira i nit fosca
amaguen cel i terra
Als ulls, presència.

Des que el món és món
el dia és net i clar a
l'estratosfera

Ensumant terra,
tastant les sals i l'aigua
l'orgull escupo.

Del color més blau,
blau de mar i blau de cel
s'en diu oxígen.

Ulls brillants corren
traspassant la fosca nit
Llops o vehicles.

Cruenta guerra:
ferits, morts i deportats
feran muntanya.