Grafits del segon origen.

Un relat de: Joan Colom
En el relat "Grafits del tercer origen" (11/04/2025) començava reproduint l'article Grafit (art) de la Viquipèdia, per centrar-me en els grafits esmentats en tercer lloc: "[...] n'hi ha que tenen motivacions [...] simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida. [...]" i especulava sobre la manera d'erradicar aquesta modalitat de vandalisme urbà.

Però, tot anant pels carrers de València, l'altre dia em vaig adonar d'un fenomen que no entenc com no m'havia cridat l'atenció molt abans i que invalidava la solució del "prepintat dissuasiu" que, en la ficció d'aquell relat, era una idea brillant que havia adquirit rang d'ordenança municipal: les realitzacions d'art urbà que anomenaré "grafits del segon origen" perquè l'article de la Viquipèdia abans esmentat s'hi refereix en segon lloc, dient que "[...] També n'hi ha que tenen motivacions artístiques [...]", gairebé mai són empastifades amb "grafits del tercer origen". N'ignoro el motiu: no sé si és que els autors d'aquestes empastifades creuen erròniament que algun dia també es convertiran en artistes o que, fins i tot amb el seu curt enteniment d'homínids, són capaços d'apreciar el valor estètic de l'art urbà.

L'artista de carrer més conegut internacionalment és Bansky, com diu SrGarcia en el seu comentari "Hartistes", però a totes les ciutats n'hi ha amb prou categoria per ser qualificats d'artistes. Així que, en comptes d'aquella idea de bomber d'empastifar prèviament els baixos de les façanes per dissuadir els potencials empastifadors compulsius, crec que caldria encomanar als artistes locals la decoració dels baixos dels edificis de nova planta, com a garantia que aquestes obres serien respectades pels vàndals. Quant al procediment, a partir d'una proposta inicial de l'artista escollit, s'obriria un procés interactiu amb el promotor de l'edifici i l'arquitecte autor del projecte, i la versió consensuada s'incorporaria al projecte bàsic presentat a l'Ajuntament per obtenir la llicència d'obres.

Aquestes intervencions obligatòries contribuirien a la professionalització dels artistes de carrer, permetent-los viure del seu treball, atraurien més grafiters cap a aquesta activitat i potser contribuirien a la integració social dels vàndals.

Comentaris

  • Brètols[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-07-2025

    Veig que segueix la teva mania als grafitis. N'hi ha que fan fàstics, la veritat, com els que fan als vagons de tren; però n'hi ha de molt elaborats i amb força valor artístic.

    Ignoro si els que fan aquests últims són pagats o bé ho fan de franc, més aviat penso que són contractats, presenten un projecte i cobren. Però no tothom serveix per a fer-ho, em sembla que la major part de grafiters no són artistes, són simples brètols. Que es professionalitzessin estaria molt bé, però ho veig difícil.

    Per cert, jo també tinc tendència a dir "Bansky", però el seu nom (pseudònim) real és "Banksy"

  • Mirada[Ofensiu]
    kefas | 08-07-2025


    Que el món és un món de mones, de personatges que s'imiten els uns als altres sense entendre massa bé què imiten, té la prova del nou en el fet que ara és la mirada la que omple conceptes i substantius, sense manies. És art tot allò on la mirada de l'artista hi veu art, poesia on el poeta hi veu poesia i guerra on el militar hi veu guerra i no operacions especials. No hi ha genocidi si el dirigent polític no n'hi veu. No es persegueix cap llengua si el persecutor creu que allò que persegueix no és una llengua sinó una nosa lingüística. Embrutar parets és un acte creatiu perquè els actes creatius són excrecions de l'allò més profund de la persona, que algunes vegades està situat al cervell, altres al cor i més comunament, a la part baixa dels budells.

    Prenc nota d'això del nano. Ho havia oblidat.