Cercador
Girar-se com un mitjó o com un guant?
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Quan una cosa s'adapta prou bé al que volíem, hi ha dues frases fetes per expressar-ho, basades en analogies ergonòmiques: "anar com l'anell al dit" i "anar com un guant". El guant també és emprat com a protagonista d'una altra dita, en aquest cas per referir-se a un canvi radical de situació: "girar-se com un guant". Tot i que, amb aquest propòsit, ha fet molta més fortuna el mitjó: "girar-se com un mitjó". I, tanmateix, la metàfora és més rigorosa geomètricament amb el guant, perquè un parell de mitjons són dos mitjons iguals, mentre que un parell de guants són dos guants simètrics (amb simetria planar): el de la mà esquerra i el de la dreta.
El senyor Romeu, ell sempre tan previsor, quan ha de comprar mitjons, compra dos parells del mateix model, talla i color, i, quan ha de comprar guants de goma per fregar plats, també en compra dos parells. Com que no sap sargir, quan se li obre un préssec en un mitjó, el llença i el substitueix per un altre, sense cap més complicació. Quan se li forada un guant de goma, el llença i n'agafa un altre que faci parella; però si el següent a trencar-se és aquest darrer i només n'hi queden dos d'iguals, tampoc serà problema: es posarà un d'aquests i se'l traurà barroerament, sense pinçar-se les puntes dels dits, amb la qual cosa el guant es girarà i n'obtindrà un de simètric (si era mà esquerra es transformarà en mà dreta, o viceversa).
Enteneu ara per què crec que, en lloc de "girar-se com un mitjó", sempre hauríem de dir "girar-se com un guant"?
Comentaris
-
Quiralitat[Ofensiu]llpages | 09-05-2025
A la simetria dels guants, o de les mans, els químics l'anomenem "quiralitat", de la paraula grega "kirós", que vol dir mà. És la simetria del mirall, una mà es superposa a la seva imatge especular, però aquesta correspondència no passa si superposem una mà sobre l'altra tocant-se el palmell d'una amb l'altra cara de l'altra mà. Hi ha una manera de tallar una poma en dues meitats de manera que una sigui la imatge especular de l'altra, una variant del tema dels guants. Tot plegat, una mica de matemàtiques sobre un tema tan banal (o no) que tant agraden a l'autor (i a un servidor). Bravo!
-
Cavil·lar[Ofensiu]SrGarcia | 07-05-2025
Quines cabòries , Joan Colom; no pares mai de cavil·lar o com va això?
La "simetria planar" m'ha arribat al cor, no ho sabia que la simetria dels guants tenia un nom.
El senyor Romeu li dona un toc humorístic al relat, una persona previsora i entesa en simetria planar.
No hi ha cap dubte, hem de dir "girar-se com un guant" i de cap altra manera. Els mitjons no respecten la simetria, això és una pega molt grossa.
Per cert, m'he entretingut a escriure una nova versió del relat del repte. En l'improbable cas que guanyés, no podria fer-me càrrec del següent. -
Girar-se[Ofensiu]Prou bé | 07-05-2025
Sigui com un guant O com un mitjó la qüestió de fons és la mateixa: quelcom ha canviat, i a vegades, de sobte i sorprenentment.
M'agraden els teus assajos i aquest també i així ho faig constar.
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.
- Grafits del tercer origen.
- Vint nanoocurrències sobre CREU.