Gen Erós

Una dona dita de cognoms Pons Ponsa, pensa. Li ha vingut al cap aquell alumne de casa rica, en Gen (Genís) amb només un cognom, perquè el de la mare no agradà a la família del pare. Gen Erós. Algú, a la sala dels docents, havia rigut amb el joc 'Erós, Eros, sex mitologia'. Algú concret: un professor de matemàtiques addicte a l'entreteniment música de concerts en viu i cerveses a dojo, entomant la seva existència amb el lema que la seva marona li encolomà i no se'l treia: "jo he vingut a ser feliç". Tant la Pons Ponsa com el de mates, que seguien al centre -i gaudien de la nòmina més alta per antiguitat- no obliden en Gen Erós qui, compadit d'un company de família sense possibles (company i misèria) donava una part de la seva paga al pobre que tenia un nom d'immigrant i el cognom ni era considerat (i convenientment: massa difícil tant d'escriure com de recordar). Van passar uns mesos. Quan va ser l'aniversari d'en Gen, l'altre nen va sentir-se molt satisfet de poder comprar-li unes quantes regalèssies, que li va oferir en feix, com un ramet. Negres, com ell. Se sentia content de fer el present amb tots els estalvis que havia guardat de la generositat d'en Gen. Flairoses i tastívoles regalèssies. Les hi entregà, doncs, amb un somrís. Tothom ho va trobar preciós. El professorat en feia fotos per a la posteritat via revista de fi de curs. I en Gen...se les menjà totes. No en guardà cap ni una per a aquell nen. Prou havia fet donant al que no tenia recursos deu cèntims dels deus euros que cobrava de paga setmanal (només per part de pare, també rebia la del pare del pare i la del pare del pare del pare).
La Pons Ponsa i el de matemàtiques cessen de pensar, alliberen un sospir de sana nostàlgia d'un fet tan commovedor, tan admirable. I, plens d'amor suren, fan una rialleta de complicitat i se'n van als vestidors de gimnàstica a ...