"Futbol es futbol"

Un relat de: aleshores
"Me gusta Cataluña y la quiero a pesar de los catalanes" que deia el falangista Santiago Bernabeu. No se per què, al cap de tants anys, associo la frase amb un autocar de la companyia Alsina Graells i amb una funda d'un disc de Raimon. Coses de la memòria.

Els 25 anys de Pau de 1964 i "Franco, Ese Hombre" que projectaven al cine, ja havien quedat enrere, el vell genocida no s'aguantava dret però seguia i seguia. Amb el seu sequaç Fragga havien afusellat (assegut) a Julián Grimau que es veu que havia "saltat" per una finestra.

Al Camp Nou temps desprès hi va haver aquell suposat penal que Rifé li va fer a Velázquez quan encara era uns quants metres fora de l'àrea gran al 1969. Guruceta, Guruceta! (el nom de l'arbitre), cridaven al camp per senyalar els mals àrbitres durant molts anys.

Què volen aquesta gent?

Però un tal Agustí Montal ("El Barça és més que un club! Estem parlant de la, encara avui, primera institució de Catalunya: tothom que apareix per aquí vol portar la seva samarreta) va portar a Johan Cruyff.

El moment del daltabaix franquista el va predir, precedir o anticipar el famós i primer 0-5 al camp del Madrid de 1974 (Sadurní, Rifé, Torres, Costas, De la Cruz, Juan Carlos, Rexach, Asensi, Cruyff, Sotil y Marcial ) Ells havien fitxar el migcampista alemany Netzer i el Barça a Johan. A l'estiu del 74 una flebitis portava per primer cop a l'hospital al dictador.

"Mama campeonamos" havia dit en acabar la lliga, el peruà Hugo Cholo Sotil, que de subtil ho era bastant jugant.

A l'any següent se li "agrababa" la milloria al dictador i moria santament un 20 de novembre.

Com deia Manolo Vázquez Montalbán: la seva dosi d'irracionalitat la trobava en el futbol. Però no tanta com per veure un sol partit del mundial de Qatar.

Comentaris

  • Les pilotes a l'olla.[Ofensiu]

    Am mi, si vols que et sia franc no m'agrada gens ni mica el futbol!, de jovenet alguna vegada algú m'ha ja dit pel fet de no agradar-me pas " No seràs maricon tio?". Nogensmenys si que m'agraden alguns futbolistes per l'erotisme que desperten entre vestidors. Jo de jove deien que em semblava força a n'en Bern Schuster, conegut al seu país com l'Àngel Ros. No entenc com una pilota xutada pot desperta tantes passions. Tal volta l'afició a aquest export és una manera de canalitzar l'energia....Fet i fet a mi les pilotes m'agraden a l'olla...El teu relat està molt ben redactat amb tó molt periodístic, és coneix que t'apasiona el futbol.Enhorabona.Nil

  • De 0 a 5 gols. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2022 | Valoració: 10

    Sí així és el futbol. Un relat històric veritablement, ja que té dates dels anys 1964, 1969, 1974 i 1975. En aquests anys va faltar el dictador Francisco Franco.
    Sí, el futbol continuarà sent futbol. És així.

    Gràcies per llegir-me el meu poema: Que gran dilema. Sí, així, la mort és un fet natural.
    En el títol del teu relat està així: “Futbol es futbol”. El verb “es”. Sense l'accent és incorrecte. Dic jo. Crec que ha estat un lapsus.
    Cordialment.

  • Goooool[Ofensiu]
    MariaM | 04-12-2022 | Valoració: 10

    Bon recull d'efemèrides amb el seguici del futbol.
    Has fet goooool
    Cordialment.
    MariaM

  • crònica[Ofensiu]
    Atlantis | 29-11-2022

    Amb l'excusa del futbol fas una crònica d'aquells anys tan interesants que ens va tocar viure.
    Ben documentat i ben escrit.

  • Futbol[Ofensiu]
    Prou bé | 27-11-2022

    Un molt bon relat/crònica que ens porta a recordar... Als qui ja tenim edat!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de aleshores

aleshores

267 Relats

596 Comentaris

130864 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet