FRAGMENTS DE SILENCI

Un relat de: MariaM
Hem coincidit en pujar al bus. M’ha cedit el pas i el seient, encara no havíem creuat la mirada. No serveix de res formular un gràcies, emmascarats com anem llevat dels ulls; en el meu cas, ha servit de poc perquè s’amagaven darrere les ulleres de sol. En canvi, ell ho ha entès i m’ha respost amb els seus, i de quina manera. Eren d’un blau verd. Sóc experta en fixar-me en els ulls i en les mans. Si als uns els he donat bona nota, les mans no s’han quedat enrere. He estat entretinguda, i observada; vaja, que les mirades, sí, s’havien creuat i no tenien pressa en separar-se. En arribar a la parada he baixat a corre-cuita. Un cop a terra no l’he vist més i he alleugerit el pas, anava justa de temps a la cita.
Conec bé els topants i passada la recepció m’he esperat a la saleta. Aviat m’han introduït al departament corresponent, donant-me les indicacions habituals. M’he quedat tan sols amb les ulleres, els mitjons i les calcetes; just quan me les treia, les ulleres, han trucat a la porta i ha entrat Ell. Els dos continuàvem emmascarats, seguint la normativa, però, el lloc és petit i no podíem guardar distàncies. Les mirades, malicioses, s’han retrobat sense paraules. Les mans, les d’ell, eren suaus i sàvies; s’han aturat a la primera carícia, mentre els ulls, brillants en aquell instant, em demanaven permís per continuar; m’he apropat i prou. El plaer ens havia atrapat i no volíem separar-nos. Moments únics de desig, de jocs de mans, ulls closos i, la màgia s’ha fet fugissera i ell també.
He entrat en el túnel; auriculars per mitigar els sorolls, més indicacions i inspirar i exhalar, i una bona estona d’immobilitat, que em costava mantenir. Faltava poc; la infermera m’ha demanat que respirés més de pressa; estava tan relaxada, l’hi he dit, temorosa per si de cas hagués descobert l’origen dels meus silencis. S’ha acabat. Ho ha fet molt bé. Diu el doctor que ha estat genial. Si li cal algun aclariment sap on trobar-lo. El resultat estarà en 3 dies.

Comentaris

  • joc de mirades[Ofensiu]
    MariaM | 10-04-2021

    Sort dels ulls.... Gràcies per llegir-me.
    MariaM

  • joc de mirades[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 22-03-2021 | Valoració: 8

    Un relat motl ben aconseguit. Reflecteix molt bé el joc de mirades amb les mascaretes que només ens deixen veure els ulls, i juga força bé amb les paraules i les insinuacions en el moment de la trobada a la consulta. M'ha agradat força.

  • Amor imprevist[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021

    En alguns moments sort em tenim de la imaginació.
    Gràcies i una abraçada.
    MariaM

  • Mirades i proves[Ofensiu]
    MariaM | 20-03-2021

    Si, fóra d'allò més bo trobar-se amb un regal així...
    Que la imaginació no es falti i puguem distreure i distreure'ns.
    Gràcies. Una abraçada.
    MariaM

  • Mirades i proves[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-03-2021

    L'erotisme va amb nosaltres sempre, de vegades molt amagat sota capes de rutina, cansament, dolor, malaltia, falta d'imaginació i/o temps. En ocasions treu el cap, sura per damunt de les dificultats i ens regala moments com el del teu relat. Una prova mèdica sota la mirada d'uns ulls com els que descrius ha de ser més fàcil de fer hahaha.

  • Amor imprevist [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2021 | Valoració: 10

    Quin relat més fantàstic i amb molta imaginació, que finatilitza amb l'espera d'algun resultat en 3 dies.
    Molta fantasia li has posat.
    Enhorabona, MariaM
    Saluts.
    PERLA DE VELLUT

  • Enhorabona[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: