FRAGMENTS DE SILENCI

Hem coincidit en pujar al bus. M’ha cedit el pas i el seient, encara no havíem creuat la mirada. No serveix de res formular un gràcies, emmascarats com anem llevat dels ulls; en el meu cas, ha servit de poc perquè s’amagaven darrere les ulleres de sol. En canvi, ell ho ha entès i m’ha respost amb els seus, i de quina manera. Eren d’un blau verd. Sóc experta en fixar-me en els ulls i en les mans. Si als uns els he donat bona nota, les mans no s’han quedat enrere. He estat entretinguda, i observada; vaja, que les mirades, sí, s’havien creuat i no tenien pressa en separar-se. En arribar a la parada he baixat a corre-cuita. Un cop a terra no l’he vist més i he alleugerit el pas, anava justa de temps a la cita.
Conec bé els topants i passada la recepció m’he esperat a la saleta. Aviat m’han introduït al departament corresponent, donant-me les indicacions habituals. M’he quedat tan sols amb les ulleres, els mitjons i les calcetes; just quan me les treia, les ulleres, han trucat a la porta i ha entrat Ell. Els dos continuàvem emmascarats, seguint la normativa, però, el lloc és petit i no podíem guardar distàncies. Les mirades, malicioses, s’han retrobat sense paraules. Les mans, les d’ell, eren suaus i sàvies; s’han aturat a la primera carícia, mentre els ulls, brillants en aquell instant, em demanaven permís per continuar; m’he apropat i prou. El plaer ens havia atrapat i no volíem separar-nos. Moments únics de desig, de jocs de mans, ulls closos i, la màgia s’ha fet fugissera i ell també.
He entrat en el túnel; auriculars per mitigar els sorolls, més indicacions i inspirar i exhalar, i una bona estona d’immobilitat, que em costava mantenir. Faltava poc; la infermera m’ha demanat que respirés més de pressa; estava tan relaxada, l’hi he dit, temorosa per si de cas hagués descobert l’origen dels meus silencis. S’ha acabat. Ho ha fet molt bé. Diu el doctor que ha estat genial. Si li cal algun aclariment sap on trobar-lo. El resultat estarà en 3 dies.