Flux de sexe i d'amor

Un relat de: Bonhomia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Em vaig quedar palplantat quan vaig veure que es treia la samarreta de cop. I a la casa no hi havia ningú més. A la seva habitació, ella i jo, sols.
-Què et sembla?-. Em va dir ella.
Jo em vaig quedar un moment en silenci. Tenia allà, amb uns pits grans i prodigiosos, amb sostenidor, a la tia que jo considerava que estava més bona del món. Em vaig decidir a parlar:
-Què vols que em sembli? És el millor que he vist en ma vida.
-Doncs són meus! Oi que tinc el dret d'ensenyar-los? Doncs te'ls ensenyo a tu, tiu!
-A què vols jugar?
-Jugar? Això és el cel! Jo sóc un àngel barrejat amb un dimoni, no et sembla?
-Un àngel per lo bonica que ets. I un dimoni... per què?
-Això no sé si podràs descobrir-ho.
-Què haig de fer?
-Tu ets l'espectador i jo l'espectacle. Tu no has de fer res. Jo faig la dansa de la dona lliure. I sóc la reina.
-I jo no puc ser el rei?
-Ei! Et queda molt, a tu, per arribar a ser rei.
-D'acord, jo només miro.
-Si. Però mires perquè jo vull, te n'adones?
-Si.
Es va descordar el botó dels pantalons, sense abaixar-se la cremallera. Jo ja no sabia què dir. A més, tenia por de fallar. Si se m'escapava... perdria el millor que he esperat, que era allà.
Va posar música. La veu era d'una noia, suposo que una d'aquestes americanes que provoca tant... i... de sobte... es va posar a ballar movent el cul i fent anar i venir el cony, d'una manera vertiginosa per als meus ulls. Mai hauria imaginat que fos capaç de fer una cosa com aquesta!
-Despulla't-. Em va dir.
Jo no hi vaig dubtar, encara que em feia una mica de tall perquè estava una mica grassonet i de músculs poca cosa, però no hi vaig dubtar perquè tallar aquella sessió era un suïcidi.
-Poca cosa, eh?-. Em va dir burleta-. Però aquí al mig... -.Em va dir assenyalant-me la polla-. Això és ben gran!-. I m'hi fot la mà-. I duríssima!-. Això em va entusiasmar.
Es va allunyar un parell de metres, va córrer cap a mi i em va tirar al llit:
-No et moguis.
-No no.
Es va aixecar i es va allunyar una mica, cap al centre de l'habitació. M'observava el membre amb desig, i es movia com abans, amb alguns retocs de més. Es va començar a passar la ma ( per sobre els pantalons però amb molta sensualitat ) pel cony. Es va anar abaixant els pantalons a poc a poc, les seves cuixes em feien tremolar, fins a treure-se'ls del tot. Ara estava amb calces i sostens. Es va acostar una vegada més, però aquesta vegada es va quedar a sobre meu, al llit. Va jeure sobre la meva polla. La música seguia, i ella mig ballava. Me la va agafar bé i se la va començar a refregar per sobre les calces, s'endevinava que buscant sempre el clítoris, i ja començava a gemegar una mica. Després es va enretirar de genolls i ara s'hi refregava els pits. Es va treure els sostens. Tenia uns pits genials. Es va treure les calces, va agafar una goma de la seva bossa i me la va posar. Va començar a follar-se'm. Els primers moviments que vaig fer jo des que m'havia dit que estigués quiet, van ser per agafar-li els pits, un amb cada mà. El llit feia soroll i ella gemegava més que jo, perquè ella s'havia fet amb el poder allí dalt. Em vaig córrer, un flux de sexe i d'amor que em va deixar estabornit, i ella va caure sobre meu.

Vam passar una estona desperts, magrejant-nos i dient-nos guarrades, fins que ens vam adormir. Des d'aquell dia no ho hem tornat a fer; ella sempre em diu:"Potser un altre dia". Em vaig enamorar d'ella, i no em va negar l'amistat, fèiem bromes sobre el que volíem, i realment vaig arribar a pensar que l'amistat i aquella mena d'amor que disfrutavem era millor que el sexe. Em va ensenyar a estimar i a fer amigues sense necessitat de passar per un llit. És clar que aquella nit va ser genial. Cadascú que digui el que vulgui.

Comentaris

  • Intens[Ofensiu]
    Sílvia Cantos | 12-04-2008 | Valoració: 10

    Relat fantàstic i intens, no trobo necessària l'advertència per a majors de 18 anys. Felicitats i segueix així.

  • Després de la teva recomanació...[Ofensiu]
    deòmises | 12-04-2008 | Valoració: 10

    aquí em tens entre les línies del teu relat, que absorbeix mica en mica perquè els moviments de la xicota són sensuals com les frases que ens deixes.

    Bon llenguatge, suau i ben mesurat, per a fer que l'escena no perdi l'encant del protagonista grassonet però enamorat. No només sexe, sinó amor.

    Gràcies, d.

  • Clar de lluna | 11-03-2008

    ...relat de fàcil lectura, eròtic, però amb un to molt divertit! Bon final!

    Una abraçada!

  • Interessant final[Ofensiu]
    angie | 19-01-2008

    PEnso que aquest grau d'amistat amb dret a sexe el que a molts ens agradaria, sempre i quan sigui recíproc. La complicitat sol ser l'espurna que fa mantenir una amistat, en molts casos, i en aquesta història, tot i que hi ha un enamorament del personatge masculí, penso que no és important en el fons del relat.
    L'amor no és un amor platònic sinó totalment sexual (ja ho diu el títol).

    M'hi falta una mica de desenvolupament de l'escena eròtica a nivell fantasies mentals mentre hi ha l'acte pròpiament dit, però això només és la meva opinió.

    Petons, Sergi!. Me n'alegro continuis escrivint cosetes tan sucoses, jejeje. (jo estic bloquejada però intentaré fer el repte en curs a veure si em desempano d'un cop...)

  • 4 coses[Ofensiu]
    bufanúvols | 13-01-2008 | Valoració: 10

    "Em va ensenyar a estimar i a fer amigues sense necessitat de passar per un llit. És clar que aquella nit va ser genial." Això està bé, però follar és primari i és una cosa que sempre fa festa (encara que siguin amigues).

    Bon relat. Salut.

  • genial[Ofensiu]
    ANEROL | 13-01-2008 | Valoració: 10

    absorvent

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.