Flama indolora (Tema: Passió)

Un relat de: Vallespir

Res de res, oi? Tants maldecaps cercant una estona per a fruir de l'única activitat que et fa bullir la sang i, finalment, res. Res de res.

Has aconseguit d'escapar-te de la feina un xic abans i ja hi has anat rumiant entre troc i troc del teu rodalies habitual. Has obert la ment i t'has deixat imbuir de tota classe d'estímuls. Tractarà d'això, tractarà d'allò; no, millor d'això altre. T'has preguntat què és el que realment t'interessa, què és el que malda per abandonar el teu cos. I no hi has trobat resposta. Mentrestrant, un munt d'idees han seguit envaint, tossudament, el teu cervell; idees a voltes pobres, a voltes il·lusionants, sempre inconnexes. Has fitat ací i allí tot cercant alguna cosa brillant. I sí, d'ací i d'allí has rebut... alguna cosa. No s'ha aturat el teu motor en posar el peu esquerre a l'andana ni en treure de la butxaca la breu llista del súper. Has recorregut els passadissos de neteja de la llar mentre infinits 'potsers' embrutaven el teu ésser. Has desitjat amb totes les teves forces caçar com a mínim un d'aquests interrogants, immobilitzar-lo prou estona com per permetre'n la seva dissecció i albirar-ne el futur recorregut. Però ets tu qui has romàs immòbil davant del prestatge dels bolquers, incapaç de recordar si les pixades nocturnes d'en Manel en requerien uns de grandària cinc o sis.

Programa de text obert, nou document, pantalla en blanc i... res de res. Bé, sí, el cursor. Aquell cursor, intermitent i impertinent, que et recorda -com anys enrere ho féu l'estàtica estil·logràfica- que només hi hagut una constant en el llarg i frustrant viatge d'aquest teu únic i intens desig, d'aquest foc que segueix cremant ben viu a dins però que tan sols fumeja fora. La mediocritat. Finestra tancada, cursor desactivat, ordinador mut.

I en Manel, que t'espera a l'escola.


Comentaris

  • aaa | 24-05-2007

    Molt bon relat del que ens passa a tots aquells que escrivim però no ens hi guanyem la vida fent-ho.

    Jo, personalment, he arribat a fer un art dels arguments inconnexos. L'absurd, de vegades, es mes gratificant que el realisme empirista.

    I gracies pels teus comentaris!!

    Jordi (Roarscach)

l´Autor

Foto de perfil de Vallespir

Vallespir

29 Relats

88 Comentaris

45779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Cinc dies després que Neil Armstrong plantés els peus sobre la superfície de la lluna, un bon professional de la medicina que no volia perdre's uns dies de vacances va decidir de treure'm de l'escalfor materna tot i la meva rotunda oposició. En l'agosarada i brusca acció mèdica, ben poc va faltar per a que mare i fill deixéssim d'existir.

De si ha resultat o no transcendental aquell fet llunyà, de si aquell primer plor ha marcat o no el meu recorregut vital i, sobretot, de si ha pogut impregnar algun dels caràcters que en aquest espai he anat i aniré vessant, no en tinc ni la més remota idea.

Essent, però, innegable la força dramàtica d'aquell terrorífic primer dia a la Terra poc després de l'esperançador primer dia a la Lluna, no podia obviar-ho de cap manera en la meva biografia d'un espai virtual literari.

I què més? Doncs, em sembla que res. Estic convençut que no he estat protagonista de res tan veritablement novel·lesc en la resta de la meva existència. Només desitjo que aquest trànsit vital de tonalitat sèpia no es noti massa en els meus relats i que algun d'ells pugui passar com a petita (sempre falsa, però) creació.

Roger