Fins el cul

Era assegurat que el producte resultava al cent per mil. Fins i tot un que es deia Cent (de Vicent) va corroborar-ho; i un que es dia Mil (de Camil), també.

Aquella crema atorgava una superlativa suavitat a la pell, la deixava de tacte de nadó, per nedar-hi a sobre a petons. Calia aplicar-la des de qualsevol part del cos i acabar sempre al cul: aquest era el sistema del massatge-absorció no per optimitzar-ne l'ús, sinó la única via d'eficiència. I sí, sí: fins cossos aconseguienles persones que la gaudien. Fins i fins el cul.

El cost, gens marca blanca, suposava que la crema genial no fos accessible a la gran massa qui, envejosa de qui s'ho podia permetre i beneficiar-se'n i de Cent (molt indecent) i de Mil (gens humil) -que van convertir-se en els principals artífex fent-ne propaganda- n'estava fins els ovaris i els ous i covava la idea de tal volta decapitar-los?...no: millor tallar-los a rodanxes 'com cal i fins el cul', lema que s'anà estenent i penetrant encara més bé que la crema inassolible.