Fer-se gran. Quan el cap se't torna borrós.

Gràcies pel teu comentari en el meu últim relat, el que escric no són experiències personals però beuen de les meves vivències, és clar. M'agrada escriure sexe explícit, tot i que mai em desprenc del romanticisme que l'envolta, gairebé no hi ha cap dona que ho faci. M'alegro que t'hagi agradat, sobretot la part poètica de l'escrit. Una abraçada! Ens llegim ;)

Mercès per comentar el meu poema LA DUTXA. M'ha agradat aquesta relació que li has trobat entre pintura i prosa poètica. A voltes ens passem per alt...però sempre hi acabem retrobant-nos literalment... Jo aquest poema que m'has comentat el tinc molt pintat o fotografiat dins els meus records d'infantesa. El pare, pagès-floricultor, és passava tota la setmana sulfatant. Pesticides molt tòxics... i quan arribava a casa i és dutxava tota la roba li feia molt mala olor...

Una prosa poètica que ens remet als moments en que ens sentim mancats dels éssers estimats, però que alhora notem la llur presència. Moments de confusió i desencís, però també d'esperança i retrobament amb allò que és perpetu als nostres desigs més inherents. Salut! Nil.

Gràcies Atlandis per la teua visita i per les teues paraules per mi, sobre el poema "Elegia a mon Pare", que m'han agradat molt. Els pètals que ja han passat, és una metàfora, que significa: el dies que se'n van.
Els llegirem... més...
Un salut...
Perla de vellut

Buufff, amb poques paraules, molt ben triades, ho dius tot. Se m’han omplert els ulls de llàgrimes. Tant de bo aquesta persona pugui reviure aviat totes les abraçades, una vegada i una altra.

M'ha encantat llegir-te aquest relat i per a mi em diu que en el món ( a vegades borrós) s'ha fet amiga de la tristesa. Molt bo, Atlandis.
No sé si ho he encertat el punt del relat..........!!
Un salut
Perla de vellut

Bona tarda!
Gràcies pels teus comentaris al meu sonet. MIraré la teva obra i buscaré el poema que em dius. Serà un plaer. I felicitats pels teus textos!