Èxitus o sort a les palpentes

Sense sort no hi ha èxit, pot haver-hi, si de cas, "èxitus". Tot, en bona part, depèn de l'oportunitat i de la sort. Amb sort només, tampoc, és clar!

Però l’èxit o és global o és poca cosa. Ser un músic famós desgraciat, és èxit? O un escriptor maleït important: val la pena? Jo diria que no! Tenir èxit és de vegades perseguir una quimera, una bogeria quixotesca, i obtenir-la! Si ve, doncs, benvingut sigui, però no a qualsevol preu.

L’èxit, tanmateix, sempre és relatiu. Va tenir èxit, per exemple, la presa del poder per part del partit bolxevic a 1917? Indubtablement. Van donar drets polítics a les dones, i la terra als pagesos i van aturar una guerra imperialista brutal, cruelíssima. Però no van arribar a fer un govern de tots, per raons de manca de teoria, per la situació global i la interna, d’una economia eminentment pagesa,...

Tot filant més prim, també es pot haver triomfat i no saber-ho. Com? Fent allò que és al nostre abast, amb mèrit.

Si hom ha assolit quelcom a la vida, o no, de vegades depèn de l'atzar, d'allò què ha passat en les diverses cruïlles en què hom s'ha trobat i de què li han posat al sarró, pel viatge: de quin costat ha caigut la moneda.

Veig, per exemple, aquest regidor, abans estudiant marxista-leninista, ara ja una mica arrepapat al sofà, i és el mateix que un boirós dia d’hivern, en el silenci de la concentració d’estudiants a Pelai amb Balmes, i quan el jove social nacionalcatòlic (policia polític franquista) es llençava sobre una víctima qualsevol triada a l’atzar, per detenir-la i generar així una desbandada general de l’estrany grup d’estudiants que allà era silenciós, en hores de classe, va decidir, de forma sobtada, defensar la víctima propiciatòria i fer que, de retruc, altres ho fessin.

Les conseqüències podien haver estat altres, atès que presa del nervis, creient que podia morir ("Mateu-lo, mateu-lo!", se sentia cridar), el jove social carregava l’arma però era finalment reduït i apartat per un company social, també dels torturadors, tot i que més sensat que l’introduïa a una cabina de telèfon per calmar-lo.

Què és l’èxit, finalment, sinó gosar avançar a les palpentes per un camí de pedres i miraculosament seguir dret, sense llepar-se massa les ferides?