Èxitus o sort a les palpentes

Un relat de: aleshores
Sense sort no hi ha èxit, pot haver-hi, si de cas, "èxitus". Tot, en bona part, depèn de l'oportunitat i de la sort. Amb sort només, tampoc, és clar!

Però l’èxit o és global o és poca cosa. Ser un músic famós desgraciat, és èxit? O un escriptor maleït important: val la pena? Jo diria que no! Tenir èxit és de vegades perseguir una quimera, una bogeria quixotesca, i obtenir-la! Si ve, doncs, benvingut sigui, però no a qualsevol preu.

L’èxit, tanmateix, sempre és relatiu. Va tenir èxit, per exemple, la presa del poder per part del partit bolxevic a 1917? Indubtablement. Van donar drets polítics a les dones, i la terra als pagesos i van aturar una guerra imperialista brutal, cruelíssima. Però no van arribar a fer un govern de tots, per raons de manca de teoria, per la situació global i la interna, d’una economia eminentment pagesa,...

Tot filant més prim, també es pot haver triomfat i no saber-ho. Com? Fent allò que és al nostre abast, amb mèrit.

Si hom ha assolit quelcom a la vida, o no, de vegades depèn de l'atzar, d'allò què ha passat en les diverses cruïlles en què hom s'ha trobat i de què li han posat al sarró, pel viatge: de quin costat ha caigut la moneda.

Veig, per exemple, aquest regidor, abans estudiant marxista-leninista, ara ja una mica arrepapat al sofà, i és el mateix que un boirós dia d’hivern, en el silenci de la concentració d’estudiants a Pelai amb Balmes, i quan el jove social nacionalcatòlic (policia polític franquista) es llençava sobre una víctima qualsevol triada a l’atzar, per detenir-la i generar així una desbandada general de l’estrany grup d’estudiants que allà era silenciós, en hores de classe, va decidir, de forma sobtada, defensar la víctima propiciatòria i fer que, de retruc, altres ho fessin.

Les conseqüències podien haver estat altres, atès que presa del nervis, creient que podia morir ("Mateu-lo, mateu-lo!", se sentia cridar), el jove social carregava l’arma però era finalment reduït i apartat per un company social, també dels torturadors, tot i que més sensat que l’introduïa a una cabina de telèfon per calmar-lo.

Què és l’èxit, finalment, sinó gosar avançar a les palpentes per un camí de pedres i miraculosament seguir dret, sense llepar-se massa les ferides?

Comentaris

  • La sort ve i va...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-04-2021 | Valoració: 10

    Molt bé, aquest relat, que t'acabe de llegir. Aleshores.
    És senzill i a l vegada molt interessant amb respecte a l'èxit que pot vindre quan hom té sort.
    Salutacions.

  • Èxitus" o final[Ofensiu]
    Atlantis | 19-04-2021

    Vaig descobrir la paraula “exitus” quan vaig haver de recollir el resum de la malaltia d’un esser estimat que acabà amb la mort. Èxitus? Vaig dir-me. Suposo que ve de l’anglès ÈXIT : sortida.

    Així que ja ho sabeu, acabem la vida amb èxit.

    M’ha agradat llegir-te

  • Balmes amb Pelai [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-04-2021 | Valoració: 10

    Mira, m’has fet pensar amb el que veia des de casa l’àvia, Pelai 28, antic edifici de la Vanguardia, on vaig veure diverses vegades com la policia s’enduia manifestants a les escales dels ferrocarrils catalans i els pegava brutalment.
    L’èxit, canviant de tema, crec que és sentir-se serè i tranquil. Unaforta abraçada.
    Aleix

  • Exit letal.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2021

    La sort sempre s'ha de tenir en compte. Els investigadors científics en diuen "Serendípia" al fet de buscar una cosa i trobar-ne una altra, potser de més interès, però s'ha de buscar...
    Aquest regidor de qui parles sembla un cas d'oportunisme, de típic barrut, aquests sí que solen tenir èxit.
    Això de l'Èxitus no sabia que era, ho he buscat a la Viquipèdia i he trobat l'expressió llatina "Exitus letalis", pròpia de forenses i feta servir per tancar històries clíniques. Un humor una mica negre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: