Estratègia empresarial

Un relat de: copernic


Anem a suposar per un moment que l'estat és una empresa que porta per nom Espanya S.M.L. (Societat Molt Limitada), una companyia que es va constituir l'any 1978 com a resultat de la dissolució de l'antiga Espanya, Una Grande y Libre S.A. (Societat Autàrquica). Inscrita en el Registre Mercantil i resolts tots els tràmits burocràtics pertinents, la nova empresa comença a treballar i s'organitza en disset àrees territorials. Cada unitat tindrà una certa autonomia i naturalment aportarà a la societat els guanys que obtingui de resultes del seu negoci particular. Després del primer any d'activitat el president observa amb preocupació com unes determinades àrees (poques) han tingut un superàvit més que notable mentre que les altres han tingut uns resultats molt esquifits: s'han polit els diners inicials que la Direcció General havia posat a la seva disposició i han presenta un balanç en el que les pèrdues superen clarament els guanys.

En aquests casos, el més normal seria que el president felicités els dirigents de les àrees generadores de riquesa i piqués la cresta a les que han tingut dèficit. Imaginem al màxim responsable de l'entitat visitant les zones afectades i els caps territorials donant excuses de mal pagador i demanant que se'ls proporcioni més mitjans per poder presentar uns resultats millors l'any que ve. Suposem que el president considera justes les seves reivindicacions i decideix invertir més diners en els territoris deficitaris. Però l'any següent es repeteix la mateixa situació i així van passant els exercicis sense que la cosa millori. En les àrees productives comença a haver-hi malestar, sobre tot entre els professionals menys qualificats que no veuen recompensat el seu esforç amb un mínim reconeixement, ja sigui moral o crematístic.

Al cap de trenta-dos anys l'enrenou ja és considerable. Un grup cada vegada més nombrós de treballadors, de quadres intermedis i fins i tot, algun membre de la territorial catalana són partidaris de partir peres amb l'empresa i muntar-ne una de pròpia, convençuts de que d'aquesta manera podran aixecar el vol. Altres, en canvi, consideren que l'àrea de negoci ja té prou diners per invertir i que l'únic que s'ha de fer és administrar-los millor. I mentrestant, el flamant nou responsable de l'àrea diu que les solucions poden esperar i que d'aquí dos anys ja hi haurà una nova situació a la direcció general que, (exercint de profeta) augura més favorable pels interessos territorials. Pensa, com diu una vella i coneguda frase, que qui dia passa any empeny.

Comentaris

  • lucidesa[Ofensiu]
    manel | 08-12-2010

    Sí, amic copernic, el teu text desprèn una lucidesa admirable, com ja ens tens acostumats. Molt ben argumentat tot plegat, però en el món empresarial (com en el món en general), també hi juguen un paper important el poder, l'enveja, les relacions pasionals (matrimonials i extramatrimonials), l'amistat, la família, la por, la covardia, ..... encara que potser tens raó, i la qüestio econòmica sempre té més pes que la resta.
    Encantat de saludar-te aquesta tarda!

  • Crítica assenyada[Ofensiu]
    Frèdia | 08-12-2010

    Segurament no hi hauria cap empresa que aguantés més de trenta anys estrenyent-se el cinturó per tal que altres moblessin els despatxos amb taules de caoba per reunir-s'hi al voltant asseguts en cadires vellutades. Trist, però cert. I més cert encara és que el preu de desfer la societat representi pagar una indemnització tan prohibitiva... que gairebé resulta més a compte fer-se un nou forat al cinturó. Una bona crítica, astrònom! Tant de bo els polítics ho tinguessin tan clar. Fredia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

360290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...