Estic desfeta!

Oh, no, no crec que la xocolata desfeta tingui una vida amarga, potser és la que tothom menja amb més delit, assaborint-la lentament .Com ens dius en aquest versos:
" per uns instants ben curts, assaborida... i encara que sigui curts ha valgut la pena està desfeta , no creus ?
M'agrada molt les similituds que fas amb les diferents tipus de xocolata.
I... continuo llegint-te, ah ! gràcies per afegir-me entre els teus autors i relats preferits, jo no ho tinc fet, però ho vull fer quan pugui.
Una abraçada calenteta i dolça,
Núria

he vist un comentari teu mentre em prenia una tassa de xocolata calenta i no podia resistir venir a veure´t.
Puc dir-te xocolata desfeta què et necessitava ben calenteta, i no ets tant desgraciada quan el teu fi és fer feliç a la resta

un petó molt gran bonica

Pel comentari que has fet del meu poema he trobat els teus, i m'han semblat... molt més que dolços! Originals, amb contingut, amb forma, sense amagar la part amarga de la vida, en fi, que en cadascun d'ells batega un trosset de les nostres històries. Et seguiré llegint, ja ho crec!

Per cert, a banda que jo també sóc fan de les xocolatines-pralinés-bombons-etc-etc, trobo que la mistela (vi dolç) en pot ser un bon ompanyament

Una glopadeta per a tu.

...sempre em passa, redell! No tinc tovallola, i la llengua no m'arriba a la gota eterna que em regalla queix avall!

Volia posar "la bellesa no ho és si no és efimera"...
sempre la cago, sort que me n'he adonat al clicar.

Una altra abraçada.

Arbequina.

I veus? Amb el teu interessant i divertit comentari encomiant-me a que et comentés el poema que em faltava de na Tina, ara m'he quedat orfe d'aquests petits instants de plaer que em proporcionen (ben bé com una bona tassa de xocolata desfeta), me'ls he gastat... i jo que els reservava! Així doncs... et toca a tu fer-ne més, eh? Au, a publicar s'ha dit.
La veritat, m'ha fet molta gràcia com m'has portat a llegir aquest poema...
que (i ara aprofito per comentar-te'l) m'ha encantat, com no? Ja t'ho he escrit altres vegades: Em causes una perplexitat amb aquestes explosions de creativitat i originalitat i em fas pensar tonteries com: "és que és originalitat original", lo qual no pot ser (com la veritat veritable)... però és que no sé que em provoquen. Només sé que m'encanten, que no me'n cansaria de llegir-los, que en necessito... i és que la xocolata ésun afrodisíac i, potser, una droga.
Felicitats pels poemes. Espero el proper; l'espero, de debò!

Una ben afectuosa abraçada de l'Arbequina (gust de la qual tampoc està malament, oi?

Per cert, del comentari que m'has fet... et dono la raó. La bellesa no ho és si és efimera... savies paraules. A cops poso idees que no me les crec ni jo. Així sóc.

A reveure.

M'has fet riure! gracies! molt xula!!

Ostres, quan he vist el títol no m'esperava pas que el relat anés d'aquest tema, m'ha sorprès i m'ha aradat molt. I a més té gràcia perquè et dius xocolatina... jeje.

Bé, un ptó:

b#NaT#b

No m'ho havia mirat mai així, des d'aquest punt de vista ! ;-)

Tens un estil directe, contundent però senzill. M' has corprés !

Gràcies per compartir el teu escrit.

Merlinha

gran descripció... gran poema... m'agrada!

m'encanta la xocolata desfetaaa! ;P


petonss!


annna*

Després de manifestar la ràbia, et quedes desfeta... doncs sí, això passa: quan treus el que tens a dins, et buides, fas manifest allò que no es veia, embolicat amb paper de plata o massa evident per excessivament quotidià, trobem que ens quedem desfets temporalment...
Bona la teva idea d'escriure-ho! Magnífica teràpia...
I de nou, dolça, amb aquell puntet diferent!

Una abraçada ben assaborida,
Una quimera

Que parles de bastant més que de xocolata i si més no m'has fet pensar en moltes coses que no són de cacau.

Entre l'amargura de la xocolata negra i la dolçor de la xocolata blanca ens trobem com a persones i de tant en tant palpem un extrem o l'altre. Realment una metàfora que es despren del poema.

I jo dic, cullons la xocolata és la vida i aquesta és dolça, només és qüestió de saber-ne menjar i que bona que està!
El meu consell: viu la vida de xocolata que és ben dolça encara que no sempre sigui la barreja adequada.

Al final n'ha sortit una reflexió interessant que espero que me'n donis la teva opinió, ja saps on em pots trobar.

Moltes gràcies per compartir la cultura i el temps!

Una abraçada molt forta de xocolata desfeta!
Pol

uola!
doncs mira, és una muntanya k m'agrada molt.
Quan vagi a Suissa (akest estiu per fi!!!), m sembla k m'hi quedare uns quants dies mirant-la!
ah! i el relat, doncs m'ha agradat molt! ets molt original! enhorabona!

M'has fet un comentari i m'ha encoriosit tant el teu pseudònim com la llepadeta final...ehem... El teu poema és curiós i priginal, fins i tot graciós! Benvinguda a RC i encantada de que t'hagi agradat el meu poema!!
Petoons de xuculata!!

Hola xocolatina,
T'acabo de llegir tot seguitn el fil de la Fosca i trobo que desprens un sabor molt especial :dolç, amarg, sec...
Però l'olor és de senzillesa, de veritat, de les petites coses que ens envolten cada dia i que ben poca gent se n'adona.
Aquest poema m'arriba ple de petits detalls de la nosta pròpia vida que tan sovint ens passen de llarg. Em sembla que no m'equivoco...
Brindo per la teva benvinguda i pels teus versets,
Roda03

és una vida... dolcíssima; et desfan, t'escalfen, el remenen, t'endolcen, et tasten, t'engoleixen i els dónes plaer... quin cacau de vida! je je
molt bé, Tina... tu li poses dolçor a l'amargor de la xocolata i de la vida!
ptons i una abraçada!

xocolata desfeta!! m'encanta!
Desfeta t'amotlles a la vida, al contorn dels altres, al gust del que t'absorvirà... Però ets tu, sempre mantindràs el teu sabor!

M'han agradat molt els dos relats que tens publicats, a veure si en ve un tercer!

Gràcies per llegir-me i comentar-me

Besets

Anna

pel teu comentari en un relat meu, sóc realment feliç quan algú em diu que llegeix o em comenta algun relat... gràcies, de debò.

Per cert: a mi la xocolata també m'encanta!

Petons!

Sol_ixent