Estic canviada!

i això no te cap preu que puguem abordar. M'ha agradat molt el teu poema que resulta tan adient per llegir després de l'estiu o després de NAdal. Segueix escrivint perque en saps molt i li poses garra; recorda a A. Bonald: "La naturalesa dona el geni; la societat l'esperit, i els estudis, el gust. "

M'agrada el poema. Perquè és senzill però al mateix temps que elegant. Molt prop al mateix temps que harmoniós. No sé, quasi sembla una xocolatina...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

que estava llegint m'han portat fins aquest poema teu, l'he trobat juvenil àgil, dolç i divertit; o sigui que desprès segur que llegiré els cinc que em queden pendents.
Veig que ja fa dies que no publiques rés, doncs mira si a més segueixes escrivint t'afegiré als meus preferits.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Una poesia simpàtica i ben feta, i agradable de llegir. Llàstima no sigui més llarga ni amb més contingut, però malgrat tot, és un petit bombonet ben fet.

Espero que aquesta "Mirandeta" dels temps d'estalvi economic li aprofités aquest estalvi... (Sabràs qui és la Miranda si has llegit "Osset de peluix").

Res, que felicitats pel conte. Un petonàs!!

valorar-te. i ja saps que la xocolata té molt valor

mua

Gràcies.....gràcies
Quina inspiració més original per escriure.
Fixat com és la xocolata que fins i tot llegint-te
m´has alegrat el dia.
Et recurriré en el moments baixos, com és ara,
i no tinc una peça de xocolata a mà.

M´ha encantat la llepadeta...però més m´encantarà llepar-te jo i quedar-me amb aquest bon sabor

un petó

M´encanta la xocolata. l´estimo.. .. un bon troç de xocolata i... mmmm. deixeume sol... gaudir del plaer de tranformar el seu estat dins el meu paladar. que es desfaci suaument, mentre abosrveixo tot el seu sabor...

M´has fet riure tambe a mi en aquesta ocasio i sobretot lligant tots els teus estats des de el principi.....

M´agrada la xocolata, i les xocolatines em tornen boig.. prefereixo amb llet. però mai dire NO a un troç de xocolata sigui quin sigui el seu estat.

I a tu .. Tina... una llepadeta!!!
Joan.

A la xocolata. Tu bé prou que ho saps. Ella és el teu coixí literari i et fa dolça, agradable i et transmet unes calories i una energia vital que encomanes a nosaltres, els lectors.
Gràcies per escollir "Amb gust de xocolata" i incloure´l en els teus relats preferits.
Realment la xocolata ens crea addicció.
Un plaer llegir-te i fins la propera llepadeta.
Mercè.

Estàs... estàs... i estàs! M'agrada aquesta filosofia dels teus relats... diriem que monotemàtics. He de començar a llegir-los tots, pq suposo que seràn diferents.

Pel què fa al teu dolç comentari que m'has deixat, t'he de dir que sí que parlo de xocolata, torna-te'l a mirar o mira això:

ni crunch perquè a mi m'agrada la xocolata amb arròs inflat,
ni xocolata desfeta a mitja tarda, perquè, ja que ve la Margarita aprofito,

Gràcies pel teu comentari... si tens un cor de xocolata com el de la foto... espero que treguis molts poemes com aquest, que ens fa reflexionar sobre els excessos de la setmana santa, les rebaixes, la mona.

A reveure!

com correspon a una bona Xocolatina.
La teva pressentació m'ha agradat tant!
que amb el teu permís...
(es que provoques)
se m'ha escapat una llepadeta
mmmmmmmmmm!!!!
jo que he canviat l'alimentació,
i m'he aprimat un munt...
i sensse fer règimens! soc icapaç de fer-los.
però la xocolata es cosa sagrada
plaer i vioci de sants
fins i tot la feblessa de la Mare
Teresa de Calcuta.
i es que s'ha perdut
l'art de la xocolata
massa profanació!

Si es altres cinc relats son tan bons,
dolços i originals...
amb el teu permís
seguiré llepant.
arrellegir dolça Tina!

Si tu ho dius, a mi em deixes convençuda...
Et felicito, a més a més, si els canvis són per a bé!

M'agrada que siguis capaç de riure d'aquelles dèries que patim de tant en tant: menjar pels descosits quan ens posen pinso al davant, fer sacrificis per aprimar-nos després, comprar en les rebaixes claudicant davant els estímuls, seguir el cicle de les activitats segons marca el calendari... de vegades, efectivament, la vida ens fa donar voltes i voltes i acabem ben marejats!

Precisament en aquestes ocasions és quan resulta més necessari el sentit de l'humor i la capacitat de veure'ns des de fora, amb una mirada realista, però tolerant, divertida però no càustica. Si et plau, no el perdis mai!

Encantada de tornar-te a llegir aquí en el web, t'envio una abraçada dolça i rodona, com una mona, però de les grosses,
Unaquimera