Estic pensant...

i divertit.

m'encanten les teves comparacions m'he quedat enganxada els teus poemes com a la xocolata quan en menjes.
segueis aixi vinga que vagi molt bé
petonets ben dolços

M'han encantat els versos on apareixen les fruites "abandonades"... genials!. Poema rítmic i que fa pensar que no sempre és bo per a un el que ho és per altres...

petons i bones festes, noia!

angie

Jo encara em faig la mateixa pregunta. Estem curtits de tantes trompades amb el món. Encara ens queden les marques de la última batalla contra l'amor i em presegueixen fantasmes de fa gairebé un any però seguim tenin el cor de sucre.

I que vinc a dir? doncs que si et protegeixes massa dins d'una closca dura als cops, la foscor t'amagarà moltes de les coses per les quals val la pena viure.
Jo decideixo continuar arriscant-me amb l'amor i la vida. M'arrisco que em facin mal, m'arrisco a que em destrossin el cor per més vegades que el deixi als peus d'una dona i m'arrisco a que la dolçor del meu cor es torni amarga i desagradable.
Això sí, de cada batalla em faig un cor més acostumat a la sang i a les ferides de les dones.

Encara que masses vegades divago sense rumb diria que cal posar ordre a les coses que ens passen pel cap.

Una abraçada gegant de relataire extranger
Una abraçada!
p.Olivella

Que maco aquest joc de paraules m'agradat molt i be a mi la xocolata m'agrada molt trobo ke sense la xocolata en totes les seves modalitats xocolatina, lacasitos, pipetes per a cereals etc... és el millor postre és de luxe!! I se la de saber apreciar!! Petons!!

com has fet del teu autor obra poètica... És a dir, com has barrejat d'una manera originalíssima i sorprenent el teu nick amb els poemes, agafant tot un sentit i dimensó més grans...
No sé com dir-ho, és tan especial.
Una cosa sí sé: M'ENCANTA!.

Una forta abraçada. Segeuix així, xocolatina.

Arbequina.

...que aquesta sèrie sobre la xocolata i els sabors, sobre la identitat i la comparació entre diversos aliments, és molt fresca. És planera, és senzilla i provablement per això tant màgica.

Personalment m'agrada la xocolata, la xocolata amargant, amb molt de cacau. Ara, també m'agrada la Xocolatina. És una Xocolatina amb molt de cacau?

Gràcies per comentar-me...

...ah! i un xarrupet!

B.

m'agrada el teu joc de paraules, els teus versos fruiters, la teva dansa segura, el teu joc d'autodefensa...
Estàs pensant i... jo ja tremolo: quina altra portaràs de cap en el teu proper poema?
Una abraçada... dolça, de fruita dura, rebel i carn saborosa.

ves em compte que no se't mengint tot assaborint-te. ´(és broma esclar...)

M'encanta com obres camins amb les paraules i cerques obertures per on respirar...

Això que he posat de la violació intenta dir que la relació amb l'altre, al queés pentra, pot donar-nos disgustos tal com tu dius en el poema.

Podem obrir tan les portes que el vendaval ens ho tiri tot a terra.

En fi que és un risc que cal assomir.

gràcies per tot, ets meravellosa!

Sembla una bona idea: quan penses que només et separa del dolor un fi paper, procurar-se una pell dura, ben ferma... però t'he de dir que aquesta tampoc et lliurarà de tot mal: jo he vist, aquest estiu, caure un meló a terra i quedar ben destrossat... i he tallat moltes vegades la cuirassa d'una síndria!

Ara seriosament, he trobat ingeniós el teu poema, molt dolç... i refrescant!

Una curiosa observació a partir de les fruites estiuenques, entre les quals figuren algunes de les meves preferides.

T'envio una abraçada dolça i protectora esperant que et faci sentir ben envoltada una llarga estona,
Unaquimera