Cercador
Estarè amb tu amic.
Un relat de: ITACAEstaré amb tu, en tots els problemes que hagin corregut per les diferents carreres de la teva vida, en totes les passes errades que aquell dia vas cometre, en aquelles nits on mai m'ho dius però sempre penses que m'has fallat, estaré amb tu amic, i es que mai m'has fallat, només, sorprès ? qui sap company, no intentis argumentar-me perquè deixes passar la teva vida, com si veiessis un taxi difuminant-se en la nit, mai mes treure el tema prohibit, i es que en els teus anys comprens que la vida que t'ha tocat es injusta.
Veure't a l'altre banda del passeig i fer veure que somric es una mala teràpia, tants mesos sense tu, la teva absència que ja es feia monòtona en els nostres dies, els colors, que pareixien haver desaparegut dels rostres que intentàvem que s'assemblessin a tu, però sempre estaré aquí, fen-te costat perquè dintre dels teus ulls que ara riuen i bromegen, se que ploren i clamen atenció, no et preocupis per res, tots tenim problemes saps ? però no per això t'ensorraràs, perquè tindries que donar la raó a la vida enfonsant-te en les trepitjades que mai haguessis volgut trepitjar. Ara els botons, les arrugues, els colors, les abraçades, tot el món, tots, t'envolten sense parlar-te.
Però jo estaré aquí amic meu.
PD: encara recordo les cançons d'Extremoduro, recordem temps viscuts company ?
Comentaris
-
solidari...[Ofensiu]Capdelin | 10-10-2005
i emocionant cant a l'autèntica amistat que tu sempre demostres... és en els moments difícils quan una mà amiga salva dels núvols foscos de la depressió...
jo també estaré amb tu, en els teus escrits tant positius i reconfortants... perquè l'amistat és una teràpia necessària...
una abraçada!!!
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
141976 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada