Estarè amb tu amic.

Un relat de: ITACA

Estaré amb tu, en tots els problemes que hagin corregut per les diferents carreres de la teva vida, en totes les passes errades que aquell dia vas cometre, en aquelles nits on mai m'ho dius però sempre penses que m'has fallat, estaré amb tu amic, i es que mai m'has fallat, només, sorprès ? qui sap company, no intentis argumentar-me perquè deixes passar la teva vida, com si veiessis un taxi difuminant-se en la nit, mai mes treure el tema prohibit, i es que en els teus anys comprens que la vida que t'ha tocat es injusta.
Veure't a l'altre banda del passeig i fer veure que somric es una mala teràpia, tants mesos sense tu, la teva absència que ja es feia monòtona en els nostres dies, els colors, que pareixien haver desaparegut dels rostres que intentàvem que s'assemblessin a tu, però sempre estaré aquí, fen-te costat perquè dintre dels teus ulls que ara riuen i bromegen, se que ploren i clamen atenció, no et preocupis per res, tots tenim problemes saps ? però no per això t'ensorraràs, perquè tindries que donar la raó a la vida enfonsant-te en les trepitjades que mai haguessis volgut trepitjar. Ara els botons, les arrugues, els colors, les abraçades, tot el món, tots, t'envolten sense parlar-te.
Però jo estaré aquí amic meu.

PD: encara recordo les cançons d'Extremoduro, recordem temps viscuts company ?

Comentaris

  • solidari...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-10-2005

    i emocionant cant a l'autèntica amistat que tu sempre demostres... és en els moments difícils quan una mà amiga salva dels núvols foscos de la depressió...
    jo també estaré amb tu, en els teus escrits tant positius i reconfortants... perquè l'amistat és una teràpia necessària...
    una abraçada!!!

l´Autor

Foto de perfil de ITACA

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

141976 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:


Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.