Cercador


Llista categories

Esquena d'escates

Un relat de: betixeli
Que potser encara no has vist la meva esquena d'escates?
la meva fredor que subratlla "aquesta nit estic enfadada"?

No m'abracis, avui no,
que les teves mans manyagues s'encomanin de la meva tristor.

Quina ràbia, quin sense sentit!
Quina situació més incòmode estar plorant en silenci per dins.

Tan de bo utilitzéssim el mateix llenguatge...
però sembla que avui les traduccions dibuixen un falç miratge.

I de sobte,
sense avisar,
el glaç de les meves escates es confon amb les teves besades.

Maleïda calidesa que tot ho torna a lloc,
no m'has deixat ni una horeta per acomodar-me en la meva foscor.

Comentaris

Afegir comentari
  • Cachum[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 16-03-2014 | Valoració: 10

    Crec que ja t'han dit tot lo que de bó et podría dir del teu poema. En qualsevol cas m'ha encantat. Preciós de veritat.

    Jordi

  • PRECIÓS![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-02-2014 | Valoració: 10


    M'has calat fons amb aquest poema, llegint-lo s'han remogut sentiments.

    El trobo MAGNÍFIC!

    FELICITATS!

  • .[Ofensiu]
    Eloi Miró | 12-01-2014 | Valoració: 10

    Trobo genial el sentit que li dones a una esquena d’escates... perquè mai havia pensat que un sentiment és pogués relacionar amb una imatge tant clara com aquesta!! És la primera vegada que sento el que he sentit en aquest petit relat (amb esgarrifança inclosa).

    Una abraçada Batixeli! I molt bon 2014

    Eloi

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Com una mà oberta et mostres i així et saluden. Dones i reps. Et sinceres amb el lector descrivint el teu estat d'ànimen rebre una besada. L'amor és així de boig, gràcies a Déu. Amunt i avall, enuig i passió. La teva poesia és sinceritat per a mi. Una meravella! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90847 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >