Espera'm...

Tot el poema és incert. El sentiment que descrius, les sensacions, estan molt clarament explicats, de manera que el lector pot fer-se una idea claríssima del que intentes dir i del que sents. I n'estic segura que més d'un/-a s'hi haurà sentit identificat. Quants cops no hem sentit aquesta incertesa, el no saber cap on tirar, si fem bé o malament, si serà la decissió correcta, esbrinar per quin camí camina la nostra vida...

Tot el poema se'm presente carregat de contradiccions, de indecisió. És un voler, sí, però també molta por. De fet, el sentiment més bàsic que em transmeten aquest versos és la por. Por a fer un pas que no sabem si val la pena, si és l'encertat. A vegades ens fa més por que ens estimin que no pas estimar.

Però, malgrat la por, també s'entreveu amor, sentiment. Només el títol ja fa veure que aquest sentiment de por i de incertesa passarà. I això ja és un pas molt gran. En el fons, l'autor confia en un final feliç, perquè tot fa pensar que en el fons el desitja.

Saps, a vegades val la pena perdre la por i arriscar-se. Si no, mai sabre, si hagués pogut acabar bé o no. Escolta la veu del cor, que deixa anar paraules amagades entre aquests versos.

Bon poema xiqueta! Un barret per vós, ple de passes fermes damunt la sorra.

Una abraçada!

Salz.

Què clavat! genial! Fort, potent, clar i directe!
M'agrada! m'encanta! ... com està fet, el què hi diu... la força que transmet, el ritme d'aquests Espera'm, atura't...

Busca'm, troba'm, persegueix-me, desitja'm (potser); però no em deixis somiar-te, perquè no seria capaç de, de tu, desfer-me'n. //kispar fidu//

uoo! i la foto de la teva Bio... que bó! jo també vaig trobar-la d'entre les pàgines d'aquest món de misteris fet amb cables i pantalles! Genial la combinació de les tecles amb el petit piano de metall... Fotolog/dufi/

Escric per entendre'm a mi mateixa i per entendre aquest món; encara estic descobrint qui sóc... uooo! Crec que mai arribem a saber delcert qui som realment... Just ahir vaig escriure un relat que tracta d'això, de coneixer-se bé a un mateix i avançar sabent que ets tu qui camina...! --> Experimentant amb la vida

p.d: semblarà que m'estigui fent propaganda a pinyón...! però és que m'han fet força gràcia certes coses de la teva bio en que m'hi he identificat! i la foto tmb m'ha cirdat l'atenció!

ens veiem per aquí!
que vagi bé,
Gemm@

Sencillament perfecte, no sé qué té, potser és l'hora en que t'estic llegint... potser el temps que fa que no m'aturo a pensar i llegir per aci... m'ha agradat, i m'ha sorprès la teva valoració al meu relat!! T'ho agraeixo moltíssim tot i que crec que encara n'haig d'aprendre moooolt!!! sobre tot dels altres... i llegir-vos més!!! Fins un altre!!!!!

l'he tornat a llegir i tots els pèls de puntaaaa!

gRR!


vull un fill teeeeeeeeeeeeeeeeuuu! tremendissimaaaaa! vine cap aquí!

jajajaja!;)



petons!


annna**

M'agrat tota la poesia, i espesialment les cuatre ultimes lineas, marevelloses

"Que dolça, que sexy, que freda, ouh yeah... "

No sé ben bé que hi té a veure, però m'ho ha recordat...
Que en poden arribar a ser de dures, les esperes...
Però no hi ha espera pitjor que la que està condemnada a ser oblidada...
Bufff...

He arribat aquí a través d'un poema del poema "T'espero" d'en Gerard Vila Nebot i m'ha agradat llegir la teva visió complementàira.
Jo crec que no podem exigir a ningú que ens esperi eternament, per molt que ens costi saber què volem, no podem posseïr-ho tot.

Gràcies per fer-me reflexionar, fins aviat!

ÉS UN DEU COM UNA CASA I PERQUÈ NO PUC POSAR-TE UN 20...

BUAH... ÉS SÚPER MACO...

AIIX I ÉS QUE JODER... SABENT DE QUÈ VA... SOU UNA COSA RARA, JA HO VAIG DIR...

M'ENCANTA... M'ENCANTA MOLTÍSSIM...

PERFECTE...

PERDONA'M PER ESCRIRUE-HO EN MAJÚSCULES, PERÒ S'HO MEREIX...

MIL PETONASSOS REINAAAA....


ANNNA**

et seran lleials

que t'espero, que no t'entenc i que, es clar, et disculpo. I si, tot jo vol tornar, però tu ets la part de mi que més m'estimo, i tu ets la part que no vol tornar... no ho faré...

és genial aquest poema... i de fet el necessitava llegir, el mes dur de no tindre't és pensar que tu no em tindràs a mi...

et necessito...

t'estimo...

cuida't...