Esglaonant

Hola Magda.

La modernitat, sempre canviant d'opinió. Ara una cosa és saludable, ara no tant...

Em sembla bé que aconsellis pujar a peu a esglaons, ara, jo prefereixo l'ascensor.

Gràcies pel teu comentari a l'auca del Pere Mata, es nota que t'has llegit el text, en tot cas almenys una mica.

Et seguiré llegint per aquí. Salut!!!

Amb l'escala n'hi ha proui s i, si en saps, el que ha d'anar molt bé és saltar a corda.

Original i creativa elegia de l'escala.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

L'escala no morirà mai! I, ja sigui pujant-la o baixant-la, ens dóna vida! Què més voleu? Agraït per la troballa!

Una contradicció on expliques la dualitat. És bo pujar al pis quart, on hi ha moltes escales.
Dualitat entre escales i a l'ascensor.
És millor caminar almenys una hora o també fer una hora de bicicleta és mantenir-se forma. T'ho dic perquè de tant en tant en faig.
M'ha agradat i t'ho ha fet constar.
Una abraçada.
Gràcies per llegir-me el meu poema "Deixam".
Ens seguim llegint.

Un relat molt curt, però ple de subtilesa i d’ironia amable.
Sembla que descriguis les escales com si fossin un perfum.
És molt bonic contraposar la modernitat mecànica (ascensors, escales automàtiques) amb la senzillesa saludable d’un gest tan antic com pujar i baixar a peu.
Les escales ostentoses dels palaus ja han passat bastant de moda, ara les contemplem amb admiració, com a l'amfiteatre de Tarragona, ben bonic, però ja sense utilitat.
Ara se li han descobert unes noves virtuts: són un mitjà barat i assequible per a fer exercici, tot i que els dropos de mena continuem preferint les mecàniques modernes.

Gràcies pel teu comentari. "Canard", en francès, vol dir "ànec", però en argot també vol dir mentida o mentider. El conill és una animal que no té més recursos, quan hi ha perill, que córrer i fugir. Així Canard-Lapin, fa referència a la mentida i la covardia.