Cercador
Una parella original
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Ens hem conegut a Escales Servitja, a la Sagrada Família, en una botiga de tota la vida, fabricants d’escales a mesura desde 1890.
La nostra història pot semblar amor a primera vista, un emparellament ideal, però potser l’hauria preferit més original, desprenent més carisma. Jo que soc fàcil de portar, que m’agrada que m’acariciïn, que m’acaronin i que la gent se m’acosti i em toqui quan van amunt i avall per sentir-los vius a prop meu....
Malauradament, aquesta parella meva sembla ben bé un estaquirot, tot rígid i fred. No és fàcil de portar, sovint se sent trepitjat, poca cosa, i des que ens hem instal•lat aquí, que no diu ni ase ni bèstia, ni tan sols em mira de reüll. Potser no parla la llengua...ara, val a dir que tot i no ser massa comunicatiu desprèn un perfum que denota la seva veritable fusta, de debò. A mi que m’agraden les aromes amb tons de bosc reconec que això sí que m’atreu d’ell.
Passarem tota la vida junts, per això som una parella estable d’esglaó i barana, un al costat de l’altre. Segur que aconseguirem ser ben feliços gaudint de moments divertits. A veure si rumiem com ho podem fer per anar-nos coneixent una mica més, compenetrant-nos per reeixir la nostra parella.
La nostra història pot semblar amor a primera vista, un emparellament ideal, però potser l’hauria preferit més original, desprenent més carisma. Jo que soc fàcil de portar, que m’agrada que m’acariciïn, que m’acaronin i que la gent se m’acosti i em toqui quan van amunt i avall per sentir-los vius a prop meu....
Malauradament, aquesta parella meva sembla ben bé un estaquirot, tot rígid i fred. No és fàcil de portar, sovint se sent trepitjat, poca cosa, i des que ens hem instal•lat aquí, que no diu ni ase ni bèstia, ni tan sols em mira de reüll. Potser no parla la llengua...ara, val a dir que tot i no ser massa comunicatiu desprèn un perfum que denota la seva veritable fusta, de debò. A mi que m’agraden les aromes amb tons de bosc reconec que això sí que m’atreu d’ell.
Passarem tota la vida junts, per això som una parella estable d’esglaó i barana, un al costat de l’altre. Segur que aconseguirem ser ben feliços gaudint de moments divertits. A veure si rumiem com ho podem fer per anar-nos coneixent una mica més, compenetrant-nos per reeixir la nostra parella.
Comentaris
-
per tota la vida[Ofensiu]Atlantis | 13-07-2026
Hi ha amors que son per sempre, encara que no siguin els més harmoniosos...Enginyós relat.
Bon estiu -
Romanticisme de pujar i baixar[Ofensiu]SrGarcia | 04-07-2026
Un relat enginyós, ben narrat i original.
Un narrador inesperat, la barana que s'enamora de l'estaquirot de l'esglaó. Podria ser un conte romàntic si no fos tan fantàstic i inversemblant. Els dos tenen un amor per sempre, una vida destinada a estar junts.
Original, graciós i ben escrit. Un bon relat curt. -
Bo![Ofensiu]llpages | 04-07-2026 | Valoració: 10
Hahaha! M'olorava un final entre éssers inanimats, però m'ha mantingut l'interès fins al final, ben original! Enhorabona, Magda!
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
100821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.