Cercador
Parella de substitució
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
El diari ho és tot per a ella. S’han convertit en inseparables. Cada matí, en llevar-se, anhela la seva arribada a primera hora, caient subtilment dins la bústia de la porta. Sempre es presenta amb un tarannà modern, amb idees noves, descobrint-li llocs interessants on anar o donant-li a conèixer opinions sorprenents sobre llibres, restaurants, pel•lícules i viatges per compartir amb ella.
Quan el fulleja endinsant-se en les pàgines culturals i d’entreteniment, se sent com si es tractés de la seva mascota predilecta, tot rumrumejant entre els seus braços, amb aquest sorollet subtil i inconfusible de les pàgines de paper cruixent girant, tombant, aportant-li novetats interesantíssimes, tot adonant-se que ja no pot viure sense ell.
Se sent molt atreta per ell.
Des que el seu marit va fugir amb la secretària el seu diari és sense cap mena de dubte el millor substitut ja que els passatemps, la cartellera, les crítiques d'exposicions i de concerts són molt més interessants que els dies que passaven plegats. Pensar que ha passat dècades perdent un temps que ja no tornarà l’entristeix.
Per això se n’alegra d’haver trobat, sense buscar-la, una parella de substitució perquè el seu ex-marit només parlava de futbol, de partits, de lligues, de programes de televisió amb tertúlies esportives... i ella ja ni se l’escoltava.
Ara la seva vida és molt més interessant i no l’ha de compartir amb totes les alineacions de la lliga.
Quan el fulleja endinsant-se en les pàgines culturals i d’entreteniment, se sent com si es tractés de la seva mascota predilecta, tot rumrumejant entre els seus braços, amb aquest sorollet subtil i inconfusible de les pàgines de paper cruixent girant, tombant, aportant-li novetats interesantíssimes, tot adonant-se que ja no pot viure sense ell.
Se sent molt atreta per ell.
Des que el seu marit va fugir amb la secretària el seu diari és sense cap mena de dubte el millor substitut ja que els passatemps, la cartellera, les crítiques d'exposicions i de concerts són molt més interessants que els dies que passaven plegats. Pensar que ha passat dècades perdent un temps que ja no tornarà l’entristeix.
Per això se n’alegra d’haver trobat, sense buscar-la, una parella de substitució perquè el seu ex-marit només parlava de futbol, de partits, de lligues, de programes de televisió amb tertúlies esportives... i ella ja ni se l’escoltava.
Ara la seva vida és molt més interessant i no l’ha de compartir amb totes les alineacions de la lliga.
Comentaris
-
El nou marit[Ofensiu]SrGarcia | 25-04-2026
Un relat ple de quotidianitat, de temes casolans, però carregat d'ironia, quasi sarcasme sobre el marit.
Destaca molt el to. Tot s'explica amb naturalitat, com si fos la cosa més normal del món. Però tenir el diari com a nou marit, és una cosa molt insòlita.
Tenir una sola afició, al futbol, en aquest cas, és tenir una vida molt retallada, especialment si aquesta afició no és compartida per la muller, que ja n'ha d'estar farta.
El substitut que troba li dona una vida més interessant i variada, més d'acord amb les coses que són del seu interès. Una bona manera d'afrontar la soledat i l'abandonament.
Un relat breu, intel·ligent i amb una idea ben trobada
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
100821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.