Cercador
Ulls brillants
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
El conserge li assenyala la fila de menors. Tots asseguts esperant que algú els vingui a recollir a la sortida de l'escola. Però fa mesos que esperen i ningú no ve mai. Estan deixats de la mà de Deu.
Quan el conserge apaga els llums i les senyores de la neteja acaben la seva jornada ells tanquen els ulls sense anar enlloc. No tenen on anar. No saben què han de fer.
Però avui ha vingut una senyora que ja coneixen a buscar-los. Acaba de jubilar-se i ha decidit dedicar la vida que li resta a donar-los un cop de ma. Té espai i temps -els seus fills i el seu marit ja no hi són- i a partir d'avui viuran amb ella.
Els seus ulls brillen. Els d’ells i els d’ella.
Marxaran ben lluny de tot i de tothom per no trobar-se amb entrebancs administratius, amb pegues, pegues i més pegues que els impedirien avançar. Ells se senten recolzats i ella necessita ajudar-los per donar sentit a la seva vida.
Fa temps que ho pensava però avui ja no ha pogut esperar més. Ha llogat una furgoneta, té una casa pairal i podrà ocupar-se’n fins que cadascun d’ells vagi trobant el seu propi camí.
S’ha cansat d’esperar a que algú li digui quan pot fer el que té ganes de fer. Ha tirat pel dret, sense permisos, autoritzacions, ni tramitacions que l’han tret de polleguera.
La vida va passant i a la seva edat ja no temps ni ganes de deixar de fer el que li sembla més just.
Ella sempre ha cregut que no cal anar a l’Àfrica a fer de missioner per ajudar els qui ho necessiten.
Quan el conserge apaga els llums i les senyores de la neteja acaben la seva jornada ells tanquen els ulls sense anar enlloc. No tenen on anar. No saben què han de fer.
Però avui ha vingut una senyora que ja coneixen a buscar-los. Acaba de jubilar-se i ha decidit dedicar la vida que li resta a donar-los un cop de ma. Té espai i temps -els seus fills i el seu marit ja no hi són- i a partir d'avui viuran amb ella.
Els seus ulls brillen. Els d’ells i els d’ella.
Marxaran ben lluny de tot i de tothom per no trobar-se amb entrebancs administratius, amb pegues, pegues i més pegues que els impedirien avançar. Ells se senten recolzats i ella necessita ajudar-los per donar sentit a la seva vida.
Fa temps que ho pensava però avui ja no ha pogut esperar més. Ha llogat una furgoneta, té una casa pairal i podrà ocupar-se’n fins que cadascun d’ells vagi trobant el seu propi camí.
S’ha cansat d’esperar a que algú li digui quan pot fer el que té ganes de fer. Ha tirat pel dret, sense permisos, autoritzacions, ni tramitacions que l’han tret de polleguera.
La vida va passant i a la seva edat ja no temps ni ganes de deixar de fer el que li sembla més just.
Ella sempre ha cregut que no cal anar a l’Àfrica a fer de missioner per ajudar els qui ho necessiten.
Comentaris
-
Esperança[Ofensiu]Prou bé | 26-05-2026
Per a tots. Per la dona que necessita trobar un nou sentit al anys que li quedin i pels menors que albirem un futur més... Tant se val. Un futur.
Bon relat.
M'ha agradat el seu missatge de tots podem fer alguna cosa, i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
Cert![Ofensiu]llpages | 13-05-2026
Sovint ens fixem en gent desemparada de països llunyans quan tenim la desgràcia a tocar. Un relat que denuncia la burocratització quan es tracta de temes tan urgents com l'acollida de menors. La dona protagonista és valenta, que tothom sap que la convivència amb infants que han patit el trauma de l'abandonament no és un camí de roses, precisament. M'ha agradat!
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
100821 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.