Escriure és viure i viure: escriure.

Ben trobat! Suposo que cadascú sent l'escriptura d'una manera pròpia, però la teva em convenç molt. En certa manera, tens raó, escriure ens fa viure.

No podries haver descrit millor el que és escriure. Quines metàfores més boniques.

De veritat, m'he enamorat d'aquest relat.
Segueix així!

Comparteixo, Eloi, la força comunicativa d'escriure. La practico i rebo i noto i sento, molta satisfacció.

viure per escriure. Escriure per plasmar tot allò que som, tot allò que desitgem. Per mi escriure és alliberar-me, levitar dins paraules màgiques que poden transformar la pena més gran, que poden dur-me l'amor més pur...

enhorabona, continua així.

Escriure és viure! Oi tant! Qualsevol lletraferit t'ho confirmarà! Una bona reflexió, et felicito!
Edgar

I volar.

Això és escriure.


Molt bé!


Mena (ara ja no seu en cadires sinó sobre roca nua...tot inspira. Inspiro, expiro, inspiro, expiro...sempre pel nas, a ioga!).

Has escrit una autèntica declaració d'amor a la Mª Escriptura. És una noia afortunada, perfectament retratada per uns ulls de vida intensa. Un breu i preciós relat, poètic i remorós. M'ha encantat Eloi. Una abraçada.

Aleix

.... no era per mi... anys enrere potser si... segurament... eh eh eh!! Ho deia pq tinc una filla de 15, clar que la Marteta, es molta Marteta, estic força de conya... però la Marta es una noia que val la pena coneixe, segur que no troba gaires nois que l'entenguin, ni com amics. La Tània es molt madura però encara esta verda, (uf!! que bé) per "novios<"Escriu mb però vol fer fotografia. Ostres tu ja soc vella, ara em don per fer de "celestina".....brrr
Es molt maça l'idea que tens del amor, es la meva, tot i que a vegades no encertes i has de seguir cercant... i sempre comporta un esforç a veure, no tots els moments desprès de un buff d'anys son aixi.. però hi son. I si la passió va a menys, l'estimació profunda va a més! Amb tot el respecte per qui ho vulgui viure, però em sembla que avui no s'esta massa disposat a passar crisis amb la parella,sembla més fàcil canviar-la ,però amb tothom hi hauran "cosetes" al igual que les tenim amb nosaltres mateixos.I anar canviant la parella pot ser molt cansant.

És llibertat, és plasmar el nostre jo més profund. Escrivint podem viatjar allà on olem, com volem, sense cap reprensió, sense culpes, tan sols deixant fluir el que duem dins.
Una abraçada

...amb lo guapo que tu ets i poses kesta foto? Noooooooooo porfi....Escriure per qui ho sent es la seva essència, el seu anhel ,poder compartir el que sens... treure el que et fa mal.. explicar-li al paper el que et passa, el que no entens, fer-lo el teu millor amic... tot art es l'anima de la persona. I tothom en te més o menys, però en te.
Anna
Has llegit a la Marteta 16 de Mallorca?... ves-hi ja em comentaràs alguna cosa.
Anna