Escletxa de llum

Que vinguin per fi a rescatar-te de l'armari de rebost on vius seria el teu desig més gran des que sobrevius tancada i sense sentir-te útil entre estris vetustos. Cada vegada que t'arriba una escletxa de llum quan obren l'armari t'envaeix una renovada il•lusió. Mous les partícules de fang subjacents sota la teva capa d'esmalt perquè es fixin en tu i et descobreixin. Intentes constantment cridar l'atenció i és que encara ets bella. I et sents trista. Oblidada en un racó fosc sense poder demostrar a ningú la teva capacitat i la teva entrega total i absoluta quan se't tria. Fa temps que no se'n recorden de tu. Amb els anys han acabat perdent-se les receptes tradicionals que et feien vibrar. Ja ningú escalfa la seva ànima amb tu. Pertanys a una altra època. Ets de fang i el ferro colat, superconductor, produït a l'estranger, t'ha relegat.