Escenes sorprenents

Un relat de: Mercè Bellfort
La va veure per primera vegada a la sala d’estar del geriàtric. Era primíssima, de cabell nevat i pentinat amb un recollit al darrere que la feia més elegant. Eren aquells ulls verds penetrants, però, els que seguien deixant constància de la forta personalitat de la Ninny.

Va ser amb una naturalitat increïble que la Ninny es deixà abraçar eufòricament per aquella dona grassa de mitjana edat que visitava cada diumenge la seva sogra per acontentar el marit. Es deia Evelyn i traginava una ansietat que la portava a consumir dolços a tothora i a parlar com una cotorra de les seves trifulgues personals. Va estar de sort ja que va trobar en la Ninny la persona ideal per compartir vivències. El que no s’imaginava era que la velleta emmagatzemés al cervell històries que li farien posar els pèls de punta.

La relació entre les dues dones va anar agafant pes amb el frec a frec dominical fins al punt d’endinsar-se en confidències esfereïdores. A mesura que avançaven les setmanes la Ninny confessava secrets de tal magnitud a l’Evelyn que aquesta s’oblidà completament de les xocolatines. Anava sobrada d’adrenalina.

Van acabar sent el punt d’atenció del geriàtric per la complicitat que exhibien. Tothom les contemplava bocabadats. ¿Com podia ser que una dona octogenària sintonitzés a la perfecció amb una desconeguda que es comportava tan o més bé que una bona filla? Els vellets, des d’una distància prudencial, les observaven atentament i se’n feien creus.

Va ser justament per via audiovisual que els ancians s’assabentaren d’un munt de secrets més o menys impactants. Ara bé, aquell de "El secret està en la salsa" fou mortal de necessitat.

......................

La infermera prem el botó de OFF i amb un regust més agre que dolç a l’estómac els vellets es retiren encongits de la sala de projeccions per adreçar-se al menjador. Les assistentes del geriàtric s'ensumen que l'estofat de carn amb patates s'haurà de retirar immediatament.

Comentaris

  • Potser serà millor menjar calamars[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-10-2011 | Valoració: 10

    Caram sembla que el sopar no estava en gaire bones condicions, oi? Sort que el teu relat desprèn una bonhomia, una tendresa, un bon humor, una originalitat que supera el mal trangol final. Reaccions molt humanes, molt properes que acosten al lector. Una forta abraçada Mercè.

    Aleix

  • Nonna_Carme | 13-04-2011

    hagués vist la pel-lícula, tal vegada podria fer-te un comentari més oportú. Ja saps que, tot i que m'agrada comentar, hi ha dies que em quedo com una "tòtila" davant l'ordinador.
    El relat , com tots els, teus és amè i agradable de llegir. Quan podrè tornar a llegir quelcom nou?
    Estimada Mercè, no sé com dir-te el que ets per a mi a relats i enviar-te una abraçada em sembla tan poca cosa!
    Petonassos a cabassos.

    Nonna

  • Existencialismes...[Ofensiu]
    Bonhomia | 09-04-2011 | Valoració: 10

    He entrevist un gran punt d'existencialisme vital. Excel.lent.


    Sergi

  • Un relat entranyable[Ofensiu]
    brins | 22-03-2011 | Valoració: 10

    Em va agradar molt la pel·lícula a la qual et refereixes; és d'aquelles que sempre més retens a la memòria, i crec que el fet de recordar-la en aquest relat és un gran encert; s'adiu molt amb el tema que el repte proposava.

    I no només t'haig de felicitar pel tema escollit, Mercè, també ho haig de fer perquè has escrit un relat esplèndid; ben estructurat, ben escrit.i amb un humor envejable, com sempre.

    Espero que ens puguem veure el dia de la presentació de "Barcelona t'estimo". M'agradaria molt tornar-te a trobar.

    Un petó molt fort,

    Pilar

  • Records i somriure[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-03-2011

    El teu relat m’ha fet somriure, ja que m’ha portat records...

    Fa molt de temps que vaig veure la pel.lícula per primer cop, però encara recordo com em va impactar aquella darrera frase... així que puc imaginar la impresió que deu haver causat entre els vellets que acaben de contemplar-la! Francament, no m’estranyaria que més d’un deixés el plat sense tocar-ho... ;-))

    En arribar avui al teu espai he pres consciència que darrerament estàs molt participativa... Vull dir que els teus últims relats i microrelats publicats “participen en...”, la qual cosa em recorda, per cert, que aviat ens tornarem a veure, oi? quina alegria, pensar que aviat et podré fer una abraçada en viu!

    De moment, t’envio una abraçada virtual però forta,
    Unaquimera

  • AVERROIS![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-03-2011

    M'ha agradat molt la teva pregunta perquè amb ella confirmo la meva sospita: el lector entendrà aquest joc de ficció i realitat que pretenc transmetre? Per manca d'inspiració vaig recórrer a la pel·lícula "Tomàquets verds fregits" Si l'has vista sabràs que la història real es desenvolupa en un geriàtric on, a partir de les confidències entre dues dones - els personatges ficticis que manllevo per construir el microrelat- es va desenvolupant una història dramàtica paral·lela que desvetlla el seu secret/desenllaç en la famosa frase:"El secret està en la salsa" Així doncs, em vaig limitar a fer ficció d'una altra ficció que arriba per "via audiovisual", real en el temps i en l'espai, doncs, a la sala de projeccions on els vellets veuen bocabadats la pel·lícula esmentada.
    No sé si m'he explicat massa bé. Segueix activada la manca d'inspiració i segurament encara he creat més confusió en el lector.
    De tota manera t'agraeixo molt el comentari i, sobretot, el teu dubte. I la paciència!
    Una abraçada,

    Mercè

  • Noia, el relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-03-2011 | Valoració: 10

    ...està molt bé, però no l'entés, em falta una conexió..."per via audiovisual?" Què vol dir? Una filmació de les converses de les dues? A part d'aixó està molt bé.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10