Escac i bec

Li ha costat, però ha valgut la pena: ha aconseguit d'ensinistrar un jugador d'escacs formidable. Bé, formidable potser no és l'adjectiu adient, imprevisible seria més escaient tractant-se d'un animal. Un gall, per a ser més concrets.
El tauler i les peces bicolors en les posicions de sortida eren ben visibles en la pantalla tàctil plantada al bell mig del corral. Per ensenyar-li a jugar es va enginyar la següent estratègia: l'au, atreta per l'andròmina invasora, s'hi atansava amb posat bel·ligerant; cada cop que picava sobre una peça negra, i només negra, rebia un pessic de blat de moro, i se'n quedava sense si el bec ho feia sobre qualsevol altra punt de la superfície pixel·lada. Per assolir resultats més immediats, el deixava uns dies en dejú abans de plantar-lo davant de la pantalla, així el premi feia més efecte.
Com és lògic (si hi ha res de lògic en aquesta idea de paraigües, fruit de l'avorriment estiuenc), va haver de fer primer una selecció entre l'aviram de la sogra, que algunes gallines s'acostaven a l'objecte intrús amb intencions covadores, mentre d'altres s'hi enfilaven a sobre i el deixaven com el pal del galliner. Però en detectà un espècimen que era un prodigi de la determinació, no parava de picar una i altra vegada sobre l'objecte rar que envaïa el seu hàbitat, i aquest gall d'esperit guerrer va resultar ser un diamant en brut per a ensinistrar-lo en el noble joc. L'au triava una peça (és un dir), i un cop l'ordinador rebia el senyal des de l'impacte de la pantalla, s'activava a l'acte un càlcul estocàstic que la deixava en una de les possibles destinacions finals, posicions amenaçades incloses per no descartar sacrificis espectaculars (o sigui animalades, i mai millor dit). Alhora el programari feia que, després del toc de bec vàlid, la pantalla quedés automàticament inactivada fins que el contrincant no fes la seva jugada.
Les sessions d'ensinistrament eren curtes però focalitzades, aprofitant sempre que la dona i la sogra baixaven plegades al poble, ignorants del que es coïa a la masia en la seva absència, que haver de donar explicacions sobre una bajanada sempre fa mandra. La paciència de l'il·luminat esperit de l'entrenador va fer el miracle d'aconseguir que un pollastre, el cervell del qual és més petit que una closca de nou, es convertís en el primer representant alat capaç de reptar als escacs a un humà (i deixar-lo a la vegada en la depressió més profunda segons el resultat, digue-m'ho tot). El que no havia assajat mai encara era jugar una partida sencera, i es disposava a fer-ho per primera vegada com a culminació a un projecte tan lloable com descabellat. La fortuna acompanya als audaços, es repetia per dins sense adonar-se que la frase es referia als homes resoluts amb objectius ben clars, no pas al diàleg amb gallinàcies de dubtoses ínfules intel·lectuals.
Obrí amb blanques i deixà que en Claudi, que així és com anomenà l'escollit en honor al simpàtic dibuix animat de la famosa productora americana, "pensés" l'obertura:
1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 b6 Vaja, ara resultarà que s'enfronta a un ocellot amant dels escacs hipermoderns amb aquesta defensa índia de dama, que busca el control del centre des de b7.
4.g3 No defugint la topada dels alfils en la diagonal h1-a8; millor no menysprear el rival d'entrada, que ja hi haurà temps de fer l'aleta.
4...Aa6 La idea agressiva que pressiona sobre el peó de c4 i al llarg de la diagonal a6-f1; en Claudi es referma en un tarannà impulsiu, la cresta ben dreta i l'esperó esmolat, quin tros de bèstia!.
5.Dc2 Ab7 6.Ag2 c5 7.d5 Un sacrifici de peó que augmenta la pressió de les blanques sobre les embolicades peces negres; sí, un pèl abusananos per ser la primera partida, però té ganes d'experimentar-ho tot a fi de treure el màxim d'informació possible de l'experiment.
7...exd5 8.cxd5 Cxd5 9.0-0 Ae7 10.De4!? Una mestressa emprenyadora, amenaçant d'atacar el cavall a d5 amb 10.Td1; si el gall dóna mostres d'una violència animal, ell no pot quedar-se enrere i recollirà el guant del desafiament per honorar la seva espècie sàpiens, què carai.
10...Ca6 L'humà es pregunta: planeja de fer fort el cavall a d5 amb 11...Cc7? No sap del cert què passa pel magí d'en Claudi, però si la teoria de la reencarnació fos certa, juraria que està jugant davant d'un rus expert que no deuria haver dut una vida anterior gaire exemplar.
11.Ch4 g6 Se li veu el plomero, volent prevenir 12.Cf5 amb aquest avançament del peó, però…
12.Cf5! La màgia dels escacs! El sacrifici del cavall dóna espai a la dama blanca al llarg de la cinquena fila; se n'adonarà l'oponent d'aquesta subtilesa estratègica? 12...gxf5 13.De5 0-0 14.Dxf5 Amenaçant la corona negra amb 15.Ae4, sense pressa per a recuperar la peça de desavantatge, tot i que en Claudi fa l'efecte que ja fa estona que sap el que es du entre les urpes.
14...Te8 15.Cc3 Cac7 16.Ae4 Res d'amagar el cap sota l'ala, cal liar-la i fort.
16...Af6 17.Dxh7+! La caça del rei negre ha de seguir sense defalliment abans no prengui embranzida i arrenqui el vol, que no li costaria gaire batent les ales.
17...Rf8 18.Axd5 Axd5 Forçat, perquè 18...Cxd5? condueix a una esplèndida cacera del rei: 19.Ah6+ Re7 20.De4+! Rd6 21.Af4+! Ae5 22.Cb5+! Rc6 23.Tfd1! Rxb5 24.a4+ Ra5 25.Dc4 Ac6 26.Txd5 amenaçant 27.Ad2+ o 27.b4 mat. Ha calculat tot això en Claudi? Els dubtes l'assalten, no s'hi val a badar.
19.Cxd5 Cxd5 20.e4 No hi ha caselles bones per al general de l'exèrcit negre. 20...Cc7! Intentant de protegir el seu amo de la casella e6; les blanques tenen un atac letal després de 20...Cb4 21.Ah6+ Re7 22.e5! Axe5 23.Ag5+ Af6 24.Dh6! Cd5 (si 24...Axg5 25.Tfe1+ Ae3 26.Txe3 mat ) 25.Tad1! Axg5 26.Tfe1+ Ae3 27.Txe3+ Cxe3 28.Dd6 mat.
21.Ah6+ Re7 22.e5! Obrir la fila e fa que el rei negre comenci a trobar-se incòmode, però una cosa és buscar-li les pessigolles a un rei i una altra de ben diferent fer-ho en un mascle amb bec i ales.
22...Axe5 23.De4! L'assalt continua, que comença a sospitar que potser s'ha extralimitat en l'entrenament i ha creat un monstre dels escacs que li planta cara (o cresta) de manera insultant. Tant se val, per a ell va el pollastre!
23...f6 24.f4 d5 Construint un mur protector de peons, una reacció atàvica perfectament explicable (si hi ha res coherent en tot això), que ja se sap que les bèsties fan coses sense que se'ls hagi ensenyat mai, com nedar o fer un niu o trencar un ou, etc…
25.Dh7+ Rd6 26.fxe5+ fxe5 27.Tf7 Ce6 Una posició curiosa; és la línia de peons davant del rei negre suficient com per a contenir l'atac blanc o bé en resultarà un colador?
28.Dg6 Rc6 29.Taf1 d4 Sospita que en Claudi està planejant d'ajudar a la defensa centralitzant la dama a d5, i això li provoca el primer ensurt al representant dels humans, cal reaccionar immediatament si no vol perdre (b)ous i esquelles, que si algú ha d'acabar desplomat no ha de ser pas ell, no fotem!
30.T1f6! Aquesta torre és un problema greu per a les negres, perquè deixa el cavall més aturat que una mula. Entoma-la aquesta, Claudi!
30...Dd5 31.Txa7! La torre és tabú i ara el rei negre és atacat per les dues bandes. 31...Tad8 Si 31...Txa7 32.Dxe8+ Rd6 33.Af8 mat; realment ha vist tot això el gall de marres? Comença a pensar en una gira triomfal per Europa, talment com, ja fa uns quants dies, els nens prodigi s'exhibien davant de les corts més importants, excepte que la seva joia l'haurà de lluir des d'una gàbia daurada.
32.a4!? Les blanques volen controlar el màxim de caselles al voltant del rei negre, però sembla que 32.Af8! amenaçant de completar el setge del cavall amb 33.Ae7 és molt més fort. 32.Df7 també mena a la victòria.
32...c4 I si el rei negre estigués segur al bell mig del taulell? La desesperació comença a minar la moral en les files de les blanques.
33.Df7? Els escacs són desconcertants. Per què el mateix moviment que funcionava de conya una jugada abans ara, de cop i volta, no ho fa? Perquè les blanques haurien pogut teixir una xarxa de mat amb 33.Af8! controlant les caselles negres i amenaçant, per acabar-ho d'embolicar, 34.Df7! seguit de 35.Dc7 mat.
33...Rc5! Comença la cursa cap a la salvació! La truita es girarà aviat? Això sembla, que d'ous no en faltaran. En Claudi ha iniciat un passeig al voltant de la pantalla que s'assembla més a una manifestació triomfal que una altra cosa, amb totes les plomes esteses i fent uns saltirons tot grallant com si cridés campió, campió, oé oé oé!
34.Ad2 c3 35.Tc7+?! Per què no 35.bxc3!? És molt millor, per exemple 35...dxc3 36.Axc3 Rc4 37.Ae1 De4 38.Tc7+ Rb3 39.Tc3+ Rb2 (si 39...Rxa4 40.Da7+ Rb5 41.Tb3 mat) 40.Tf2+ Rb1 41.Tb2+ Rxb2 42.Df2+ i mat a la següent.
35...Rb4 La sort comença a estar del costat de les negres. Al jugador humà se li ha posat la pell de gallina, cosa que ja fa temps que pateix el seu rival, però amb efectes sobre el sistema nerviós diametralment oposats.
36.bxc3+ Rb3?! 37.c4! Sembla preferible 37.Dg6 d3 38.Tcf7 però la inesperada 38...Cf4! despulla al rei blanc i les negres s'imposen.
37...Dd6 38.Tb7 d3 39.a5 Dd4+ 40.Rf1 De4 41.Rg1 Rc2! El rei negre és ara un atacant poderós i decideix la partida, quines coses que té el destí...
42.Txb6 Rxd2 43.Tbxe6 Txe6 44.Dxe6 Rc2 45.c5 Dd5! Una senzilla solució guanyadora, prevenint que la dama blanca s'adreci a la casella a2. El peó d enfila la coronació, i en Claudi una jornada gloriosa.
46.Dg4 Les negres també guanyen després de 46.Df5 e4 47.Df1 d2 ; o bé després de 46.Dxd5 Txd5 47.a6 Td7! aturant els peons blancs i promocionant el seu.
46...Dd4+ 47.Tf2+ d2 48.Df3 e4 49.Df7 Rc3 Les blanques no poden evitar 50...d1=D i abandonen. La truita s'ha ben girat, el rei blanc ha passat de caçador a caçat en una partida impecablement conduïda per… un gall!
Ha decidit de fer-lo a l'ast, abans no li surti volant. L'ha ferit tan profundament en el seu amor propi després d'aquesta aclaparadora derrota que ha decidit d'abandonar els seus plans de futur, amb els viatges i les exhibicions lucratives, que no té esma de res,
amb un sentiment de vergonya que li augmenta exponencialment després de la desfeta. Que una cosa és lloar les excel·lències d'una bèstia i una altra molt diferent poder resistir els somriures burletes de la gent, sense oblidar les protectores d'animals, qui sap si no l'acusarien de maltractador de pollastres…
No tingué temps de donar-hi més voltes. Així que entrà al galliner amb intencions assassines, en Claudi se li abraonà damunt i d'una encertada picossada a la cella combinada amb un toc d'esperó d'allò més lacerant a la bossa dels ous (la d'ell, no la de la sogra, que els cull frescos cada matí) el deixaren mig difunt, estabornit entre els excrements, recargolat de dolor. I així és com el van trobar les dones en tornar del mercat, les quals es veieren del tot incapacitades d'explicar-se un estat tan lamentable en un humà, i menys encara si, pel cap baix, calia fer lligar peces tan diferents com una pantalla d'ordinador, amb aspecte d'haver passat la verola, ubicada dins d'un galliner amb un tauler d'escacs en actiu, un gall aparentment tranquil i un pixapins quasi dessagnat i colgat de merda. I si va quedar mut durant uns dies va ser perquè, així que s'acabà la partida, el seu cervell no trobava resposta a una pregunta martellejant: en Claudi o ell, qui dels dos està més tocat de l'ala?

llpages
Em sabran perdonar els vertaders protagonistes de la fascinant batalla (Riazantsev,A (2674) - Karjakin,Sergey (2739), deu de juny del 2010, torneig en honor d'Anatoli Karpov, Poikovsky, Rússia) per haver-la segrestada per a aquesta paròdia?