ES VEN...

Allò de la lesbiana és el manco important, t'ho he dit per a que veges el que pot amar una mare al seu fill.

Un abraç des de Valéncia

Vicent Adsuara i Rollan

I si és a canvi de la teua vida t'estan obligant.

Vicent Adsuara i Rollan

És el preu de tot. Hi va haver o vaig conéixer una dona lesbiana, que em va dir que tot lo món teníem un preu, ella té un fill i jo li vaig dir, mataries al teu fill per tot l'or del món? Va haver d'ajocar el cap i em donà la raó: No ho faria mai.

Vicent Adsuara i Rollan

Veig que has escrit aquest vers l,any 2017 i és molt encertat.Efectivament, els bancs sempre guanyen, però si lhaguessis escrit l'any 2021, encara hi hauries d'haver afegit quelcom més, que en aquest moment és molt difícil vendre res a causa de la crisi.Jo, per exemple, estic intentant que em comprin el pis i no ho aconsegueixo, tothom va buscant "gangues"

Espere que et vaja. Gràcies per la teva visita i el teu amable comentari al meu poema "Es ve...". Sí, en el món ja es ven de tot. Fins unes sabates per internet.
Salutacions.

Dius que "els bancs sempre volen guanyar", la part dolenta és que sempre ho aconsegueixen.
Trobo que és una bona sàtira; tens raó, tot està a la venda i sovint no són coses materials, només cal veure alguns periodistes...

Hola bona tarda Beka, Em dius que aquest poema meu: "canvi de vida...?" i és "fantàstic".
Doncs no sé si ho has copsat bé. Aquest poema meu especifica que es "ven..." de tot en el món, a part dels cotxes, de les cases i dels solars. ja ja ja...
Em dius que és fantàstic, molt bé, gràcies, Beka.
Saluts

Bona tarda, Perla de Vellut,

Un poema diferent, crític i original. Avui en dia es ven tot...

Fa dies que no em connectava i m'ha agradat retrobar-te.

Una abraçada,

canvi de vida?

curt, ras i entenedor.

Fantàstic!

Quantes coses vols vendre? jo no en tinc tantes per vendre...., encara que ara per internet pots posar a la venda fins ....unes calces!!!

Divertit relat.

Gràcies per passar sempre pels meus relats.

Aquest “o es ven o es compra” em recorda que en aquesta vida tot és un “toma daca”.

Quan una persona compra, és perquè n'hi ha una que ven, i el preu el marca El Mercat. Això és un eufemisme que amaga que és el poderós qui imposa el preu. Tanmateix, a vegades hi ha qui ven fum i qui compra pols. Bon relat!

Si ho vens, després no ho tens!

A vegades val més no vendre, però també tenir-ho per tenir val més amollar!!!


Salut Rafel

No venguis res, no et precipitis, venem massa coses (metafòric)

Gracies per el teu comentari al meu relat del mar. Has copsat el sentiment, com sempre! Amb total cordialitat

Sisplau, Perla de Vellut, no et venguis l'ànima
Moltes abraçades