Es sentia ...

Es sentia sola

Mentre caminava pel carrer, girava la cara cap a l'oblit, el fet de trobar algú i abraçar-lo, sentir encara que fos per un segon un "Hola" dolç només la feia tremolar.

Es sentia sola

I en les nits tot li semblava mes complicat, problemes que no eren pas seus es feien d'ella per formar mes gran la seva soledat.
I camí cap endavant o cap el seu darrere ja no era esperança per a ella.

Es sentia sola

Els llençols esgarrapaven el seu cos, els amics només li mataven l'ànima, els pares senzillament no hi eren.
Les pedres del seu davant es separaven cada cop que els seus passos cada cop que s'apropava a elles, i així mes llàgrimes per les que fugir.

SOLA

Mirava els carrers, el cel, a ella mateixa, i es preguntava: Però que estic fent ?
S'obre la porta i la seva ‘'millor'' amiga entrà per enganyar-la novament, va deixar el pastis i els números dos i nou de cera sobre la taula. Va entrar a l'habitació d'ella cridant sense ganes : ¡ FELICITATS !, llavors una mirada trencada al terra la va fer callar, mai mes tornaria a fer-li mal, mai podria explicar-li que el seu ex l'havia deixat per ella, i portaven 4 mesos junts sense donar-li explicacions, encara que mai li digues, ella va fugir del món sabent-ho.
Estesa al terra amb sang al seu voltant, va tallar els camins de la seva vida per somiar per altres, per uns en el que tot li semblava mes fàcil, mes maco.
Quant jo somio dormida al meu llit, de tant en quant apareixes, sembles més animada, però encara amagues dintre d'aquells ulls alguna cosa, et sents:

SOLA